Opinió

des del jardí

vicenç pagès jordà

L'ou de la serp

El 1984 vaig tenir la sort de llegir, per imperatiu pedagògic, la novel·la distòpica que George Orwell havia titulat amb el nom d'aquell any. El 2000 vaig ser un dels que es van indignar pel títol del programa Gran Hermano, que tergiversava el sentit que havia donat Orwell a un dels símbols més importants del llibre. A la novel·la 1984, el Gran Germà és el dictador que sembla simpàtic però que resulta profundament repressor i que apareix a totes les pantalles del carrer i de la llar, des de les quals veu el que fan els ciutadans i hi pot interactuar. Amb el programa de Telecinco, el que a la novel·la simbolitzava el control a què l'Estat pot sotmetre'ns quedava reduït a una forma de xafarderia televisiva. Tot i que el lector de la novel·la tendeix a identificar-se amb Winston Smith, espiat i torturat per l'Estat, el paper del teleespectador s'acosta més aviat al de l'Estat que ho veu tot sense ser vist. Gran Hermano no només banalitzava la novel·la, sinó que n'invertia els termes. Amb els anys, molts espectadors han acabat vinculant el títol del programa amb la teleporqueria i no pas amb una novel·la que denunciava els totalitarismes del segle XX i, de retruc, els del XXI.

El 1977, Ingmar Bergman havia estrenat la pel·lícula L'ou de la serp, que retrata els anys de formació del nazisme. En més d'un aspecte, fa pensar en Cabaret, ja que també explica la història d'una cabaretera i el seu amant al Berlín dels anys vint. Al final de L'ou de la serp, el protagonista descobreix que la casa on ha estat vivint és en realitat un estudi de gravació: un metge nazi l'ha estat filmant, a ell i a víctimes dels seus experiments eugenèsics, amb càmeres dissimulades darrere els miralls.

Si en comptes de Gran Hermano, el programa s'hagués titulat El huevo de la serpiente, tot hauria quedat més clar. El problema de Gran Hermano és que assumeix el lèxic emmascarat que utilitza el poder, mentre que l'alternativa que proposo forma part d'un altre discurs, que suggereix que cal estar alerta ara que l'ou tot just revela les formes que tindrà el rèptil. Com que en general ens agraden els germans però detestem les serps, amb aquest títol el programa hauria tingut una funció formativa: en comptes de riure's de la gent espiada, els teleespectadors potser s'haurien vist a si mateixos com a serps en formació.

Al capdavall, si els totalitarismes triomfen és perquè acabem assumint el seu punt de vista i rient-los els acudits.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia