Camí compartit de poesia visual i fotografia

Quan Guillem Viladot va presentar al premi Carles Riba de poesia de l'any 1968 la seva obra Pòsters Poemes –una sèrie de poemes visuals, amb la fotografia com a base–, el jurat la va rebutjar taxativament. Allò, segons ells, no s'ajustava als límits del gènere, a la poesia, a les lletres. Aquesta obra de Viladot s'ha triat com una de les imprescindibles en una exposició “inèdita i de tesi” sobre la relació entre fotografia i poesia visual a l'Estat espanyol, des dels anys seixanta fins a l'actualitat, i que es pot veure al Tinglado 2 de Tarragona fins al dia 11 de gener. “És una exposició inèdita perquè la poesia visual, com a disciplina, tendeix més a relacionar-se amb l'abecedari, tot i que des del seu origen també ha tingut una vinculació amb la fotografia”, apunta Josep Miquel Garcia, comissari d'aquesta mostra impulsada per la Fundació Guillem Viladot, en col·laboració amb la Fundació Forvm, i que forma part de la programació del festival internacional de fotografia Scan de Tarragona.

L'exposició planteja per primera vegada “els autors i les èpoques més significatives” des que “els poetes visuals comencen a treballar amb la fotografia i creen una nova lectura i un nou codi d'interpretacions fins ara, quan els fotògrafs fan poesia visual”, segons Garcia. Al Tinglado 2 s'hi apleguen les obres dels principals creadors que han treballat la imatge des d'una òptica poètica, començant per la generació dels anys seixanta, com ara Viladot, Felipe Boso, Francisco Pino i Iglésias del Marquet, seguida dels autors conceptuals, fins arribar al moment present, amb artistes com Ouka Lele, Chema Madoz, Perejaume i, amb segell tarragoní, Marcel Pey, Francesc Vidal i Montserrat Cortadellas. “És la primera exposició que es fa a Espanya sobre aquesta visió històrica de la imatge fotogràfica i la poesia visual”, apunten els organitzadors. Altres creadors que hi tenen obra són Eugènia Balcells, Jaume Plensa, Agustín Calvo Galán, Xavier Canals, Jordi Cerdà, Bartolomé Ferrando, Albert Gusi, Carles Hac Mor, Medrano, Fina Miralles, Santi Pau, Olga L. Pijoan, César Reglero, Francesc Torres, Josep Vallribera i el Grup Zaj, entre altres. Són unes 200 obres, de 35 artistes. No hi és, però, el gran poeta visual Joan Brossa, perquè “no va fer servir la fotografia com a suport”, destaca el comissari.

Va ser entre els anys 1965 i 1968 que la poesia visual i concreta va assolir al país “una difusió creixent”. Primer, la fotografia es comença a utilitzar com a document i testimoni de les accions poètiques desenvolupades per poetes experimentals, i posteriorment, “els fotògrafs i els artistes es fan ressò del llenguatge poètic i visual per introduir en les seves pràctiques fotogràfiques els codis de la poesia experimental, amb la presència d'autors que han substituït el llenguatge escrit pel purament visual”, apunta el comissari. Ell destaca que entre els artistes dels anys seixanta i els actuals hi ha “maneres diferents de treballar, en els formats i en els procediments, però no en la idea”. Per la directora de la Fundació Forvm per a la Fotografia, Chantal Grande, l'exposició del Tinglado 2 suposa “una gran fita històrica”.