Una font a Guillem Cifré

Diferents associacions culturals i veïnals s'estan sumant a la iniciativa promoguda per alguns amics i col·legues del desaparegut Guillem Cifré per recordar la seva figura. L'acció seria la reproducció d'un dels ulls característics dels seus dibuixos, concretament el de la portada del segon volum d'Artfòbia, que recollia col·laboracions al nostre suplement i que va publicar Edicions de Ponent amb pròleg de Lluís Llort. Es tractaria de copiar l'ull en la font (a la foto sensiblement manipulada) situada en la confluència entre els carrers Farigola i Mare de Déu del Coll, just davant de l'antic aqüeducte vuitcentista situat a l'entrada del passatge Turull, que s'endinsa en el parc Güell. La ubicació no és accidental perquè respon a la vinculació que van tenir els Cifré amb el barri on estaven les antigues fàbriques i tallers de l'editorial Bruguera i on fa anys s'està reivindicant la creació d'un museu del còmic i de la il·lustració en alguns dels edificis emblemàtics i abandonats del barri, com ara el Consulat, al pont de Vallcarca, o Can Carol, un casalot romàntic amb palmera dels anys dels indians, supervivent de la destrucció massiva dels anys de l'especulació immobiliària i que resta en ruïnes enmig del paisatge bombardejat de l'antiga Vallcarca.

Mort al començament de l'estiu, Guillem Cifré va ser un dels representants de la renovació de la historieta i del periodisme alternatiu des dels anys setanta, abans de convertir-se en una de les cares de la Barcelona dels anys vuitanta i noranta amb els populars dissenys per a les col·leccions domèstiques de Vinçon. Els pops, crancs, pollastres i passejants van ser un precedent de les sofisticades i neuròtiques criatures que van protagonitzar les tires del nostre diari. Un dels seus amics, el pintor i escultor Francesc Ruestes podria acceptar reproduir l'ull del Cifré en un espai que faria justícia a l'artista i també al barri que els va acollir.