motacions
màrius serra
Capsarró?
A Collbató sento una dita que tragina una paraula que desconec: “Mare, si em doneu marit, que no sigui a Collbató, perquè com a regal de noces donen un capsarró.” El mot incògnit és aquest capsarró. Ja s'intueix que no deu ser res de bo, però no és fàcil de trobar als diccionaris.
El Labèrnia ho defineix com una “mena de lligat per sostenir un pes” i l'Alcover-Moll n'exemplifica la frase feta “portar a capsarró”. Significaria portar algun pes a l'esquena sostingut per una corretja que passa pel front. La imatge, en un context conjugal, és d'un simbolisme esfereïdor. Un regal de noces en forma de corretja no sembla el més atractiu per a una núvia il·lusionada. En tot cas, figura que els collbatonins treballaven amb el cap, però d'una manera inusual.
El mot és un compost prou transparent: es tracta de traginar un sarró tot fent la força amb el cap. Seria una modalitat de sarró, perquè el sarró clàssic, per exemple de pastor, és una bossa que se sol portar penjada a l'espatlla amb una corretja.
Com que capsarró rima amb Collbató m'interesso per l'origen del topònim i, com era d'esperar, trobo més d'una etimologia. D'una banda, l'origen el mas Benús (o Banusa) derivat de la nissaga àrab dels Banu Qasi.
Però hi ha un segon origen de to més tradicional (ergo més probable de contenir una bona dosi de ficció): diuen que els collbatonins cobraven per portar a collibè els romeus que volien arribar al monestir de Montserrat. Per fer-ho i no deixar-hi la ronyonada, s'ajudaven amb un bastó.
D'aquí hauria sortit un Coll Bastó que amb el pas del temps desembocaria en el Collbató actual. Confio que no portessin pixapins a collibè amb un capsarró. Altrament, hi haurien deixat el coll.