Desdèmona, a l'alcova

E s tracta d'ensenyar el negatiu d'Otel·lo de Shakespeare. De convidar el públic al que serien les caixes del teatre (al darrere de les cortines), on els personatges secundaris han de fer temps i s'expliquen les raons que no poden expressar a l'escena oficial que va idear Shakespeare. Una mena de joc metateatral que la dramaturga nord-americana Paula Vogel planteja i que la companyia La Mandona ha triat per celebrar el seu debut. El resultat és una peça que furga entre la comèdia i el drama les ànimes de Desdèmona, la dona d'Otel·lo, amb ganes de sortir de la seva gàbia d'or; Emília, la criada que li pren el mocador i que serà la causant del gran enrenou; i Bianca, la prostituta malparlada que enlluerna Desdèmona per la seva aparent llibertat però que es revelarà com una persona que desitja la seguretat del món previsible i que encotilla de palau. La peça es podrà veure a la Sala Muntaner, fins al 14 de desembre.

És un exercici semblant al que va fer Tom Soppard amb Rosencratz i Guildersten, els companys d'estudis de Hamlet que provaran de trair-lo. I que Shakespeare, cruel, no els va deixar ni morir a escena. La seva mort es deu a una rèplica deixada anar. Els personatges secundaris es revolten com ho farien els Sis personatges en busca d'autor de Pirandello, que somien l'escena per poder completar el seu batec vital. Si moren a fora dels focus, si no s'expliquen les enveges d'Emília (com si fos una criada del clàssic de Jean Genet, de fet), l'acció es pot prendre només com una rebequeria ingènua. Potser ho és, potser amaga alguna fosca intenció. Vogel punxa en disjuntives com aquesta. Així, per exemple, la Desdèmona capritxosa, que sempre ho ha tingut tot, es revela aquí com una dona avorrida de l'opulència i que enveja la llibertat de les classes socials més baixes. En realitat, cadascú desitjarà el que té alguna de les altres dues. La gelosia, tan mascle, d'Otel·lo, es tenyeix de feminitats amb aquests tres personatges que es troben entre els llençols estesos. Aquells llençols nets i frescos d'una Desdèmona d'ànima blanca, s'aniran embrutint

Martí Torras ha buscat que les interpretacions rasquin les “animetes” dels personatges. Així, el públic s'emociona quan confessen les debilitats i pot riure del que són desgràcies per als personatges. És un text, doncs, que demana i mostra una gran versatilitat de les actrius. La Mandona és Sara Espígul (que en l'obra representa Desdèmona), Alba Florejachs (Emília, a qui substitueix en algunes funcions Gemma Martínez) i Carmela Poch (Bianca, també substituïda puntualment per Maria Ribera). Vogel demana que no hi hagi foscos que separin les escenes, que són, en realitat, el·lipsis temporals que es fusionarien perfectament amb les escenes de l'Otel·lo original. El director hi ha trobat una solució: Projectar la mirada espia d'Orson Welles en el paper d'Otel·lo. L'home observa i desconfia.

La Mandona ha arrencat amb altres quatre companyies una nova forma d'apropar-se al públic. Obsequien amb targetes l'oportunitat d'anar a veure un espectacle dels altres companys que programen aquestes dates a Barcelona: en comptes de competir pel públic, plantegen compartir-lo. Les persones que arribin amb targeta a la sessió rebran un obsequi de la companyia (sense tocar els preus de l'entrada). Aquest producte no es reparteix indistintament sinó que es dóna a la gent que després té ganes de compartir una estona amb les actrius tot parlant del teatre i fent un lúdic trivial teatral.La Mandona té més projectes en dansa. Per ara, només avancen que estan treballant amb un espectacle de creació que navega en el codi del thriller i en l'univers de la ciència ficció. En tenen una escaleta i han de decidir si encarregar-li a un autor perquè la dialogui o construir-la a partir d'assaigs amb la implicació d'algun director còmplice. La construcció d'aquest nou treball podria coincidir amb la gira de Desdèmona que pretenen realitzar a partir del setembre vinent.