Llum verd per restaurar la basílica de Castelló d'Empúries
Patrimoni ha aprovat l'inici del projecte de conservació de la portalada nord i el campanar de l'església, que amenaça ruïna
S'està buscant una pedra similar perquè l'original està esgotada
La comissió de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya ha aprovat –amb condicions– el projecte de conservació i restauració de la portalada i del campanar nord de la basílica de Santa Maria de Castelló d'Empúries, declarada BCIN en la categoria de monument històric. Segons va detallar el director territorial de Patrimoni Cultural, Antoni Baulida, l'únic condicionant que s'ha acordat per tirar endavant aquest projecte que promouen l'Ajuntament i el Bisbat és que s'ha de completar un estudi que inclogui una anàlisi científica i geològica detallada de l'estat de la pedra constructiva i indiqui quina serà la que la substituirà. El problema és que la pedra original amb què es va construir aquest temple provenia d'una pedrera que actualment està esgotada i ara se n'haurà de trobar una de semblant que permeti substituir els paraments en què les parets s'estan exfoliant a causa del desgast produït per causes meteorològiques. L'alcalde de Castelló d'Empúries, Xavi Sanllehí, confirma que l'aval de Patrimoni era l'últim tràmit que els faltava per començar els treballs.
Obres al desembre
Sanllehí avança que s'han presentat unes vuit empreses per dur a terme les obres i que en els pròxims dies es procedirà a obrir les propostes. “Confiem que les obres es podrien iniciar al desembre”, diu l'alcalde, que hi afegeix que l'Ajuntament té constància que s'ha encarregat l'estudi que falta, per determinar quina pedra es podrà utilitzar.
Sanllehí explica que a l'època medieval hi havia a l'Empordà dues grans fonts de proveïment per a la construcció: d'una banda, la pedra blanca de les pedreres de la Garriga d'Empordà, a la zona de Figueres, i, de l'altra, la pedrera de Vilacolum, amb una pedra més grisa, que és la que es va utilitzar a Castelló d'Empúries. Aquesta pedra de Vilacolum és la que es va esgotar i que ara caldrà substituir.
Tramitació d'urgència
Les obres d'intervenció a la basílica de Sant Maria, coneguda com la catedral de l'Empordà, es van tramitar de manera urgent després que, a finals del 2012, un informe de l'aparellador de l'Ajuntament de Castelló alertés que s'havien detectat a l'edifici “problemes estructurals que podien provocar el col·lapse” de l'església i fins i tot i que hi havia “perill per a vianants i feligresos”. Per la temença que l'edifici gòtic –construït entre els segles XIII i XIV– pogués caure, es van iniciar les negociacions per trobar finançament i poder fer, si més no, una primera intervenció de consolidació. Es començaria pel campanar, on s'intervindrà ara juntament amb la portalada, però l'objectiu era intervenir per fases a tota la basílica. La inversió que es fa a la basílica és de 300.000 euros. D'aquests, la Generalitat i la Diputació de Girona en posen 100.000 euros cadascun, mentre que l'Ajuntament de Castelló i el Bisbat hi posaran 50.000 euros cadascun. En paral·lel es farà una inversió de 100.000 euros per renovar el sistema elèctric de l'edifici.
LA XIFRA
Consolidació dels murs de Santa Creu de Rodes
Les ruïnes del poblat de Santa Creu de Rodes tindran una protecció més gran, gràcies a l'aprovació de la consolidació dels murs i les estructures arqueològiques recentment excavades.
Una nova depuradora al monestir de Sant Pere de Rodes
Un altre projecte aprovat per Patrimoni és la construcció de la nova depuradora d'aigües residuals del monestir de Sant Pere de Rodes. Segons va informar el director territorial, Antoni Baulida, el nou equipament s'ha considerat necessari pel creixement al llarg dels anys del nombre de visitants, que ara és d'uns 100.000 l'any. També s'ha detallat que la depuradora es protegirà visualment amb arbrat perquè passi més desapercebuda.
La ciutadella de Roses guanya visibilitat i una font antiga
El pla per naturalitzar l'entorn de la muralla de ponent de la ciutadella de Roses s'ha aprovat i l'Ajuntament té així l'autorització per reconstruir els marges del conjunt històric pel tram de la riera Trencada. Amb aquesta actuació es podrà retirar la terra sobreposada –on abans hi havia horts– i guanyar fins a un metre d'alçada de la seva visual. Així mateix, es recupera la font de la Vituà, una edificació que s'ha mantingut molt temps gairebé soterrada.