Gabriel Ferrater

Gabriel Ferrater, el singular poeta, l'intel·lectual català potser amb la visió més aguda del segle XX, va néixer a Reus el 1922 i va morir a Sant Cugat del Vallès, el 1972. Que els de Reus ens sentim satisfets de comptar entre els nostres conterranis presents o absents amb un personatge d'una tan considerable condició, no ens ha de frenar ni remotament –amb el pretext de l'elegància– a l'hora d'expressar sense pudor aquesta nostra satisfacció. Llavors, però, ens queda l'obligació de treballar, investigar, reflexionar al màxim sobre l'obra, la vida, les actituds i la projecció d'aquesta persona i, inversament, tota la gran influència que va rebre de la seva població. Hem d'aprofitar la nostra privilegiada posició per fer-ho, per aportar la nostra visió des de l'àmbit local. Per sort, sembla que a l'alcaldia de Reus existeix el designi de proposar i impulsar –si pot ser– de forma immediata l'estudi i edició de l'obra completa de Ferrater. Això, d'entrada, no serà fàcil. Em temo que les coses de la successió literària no estan gens clares i quan aquests assumptes s'embussen cal preparar les pregàries a santa Rita. Seria llàstima que aquest projecte es retardés massa i encara més –no cal dir-ho– que s'encallés del tot. Perquè des de Reus i a través de Gabriel Ferrater podríem fer un gran servei a la cultura i fins i tot a la història de les terres catalanes.

Em sento relativament pròxim a la família de Gabriel Ferrater. Vam ser íntims amics i companys persistents (del 1931 al 1937) amb el germà del Gabriel, amb Joan Ferraté (sic), un notable intel·lectual. (Al Gabriel, directament, no el vaig tractar gaire.) El Joan va néixer el 1924; jo, el 1923, i el Gabriel, el 1922. Han passat moltes vicissituds, però mai no hem perdut del tot el contacte –ni que de vegades fos de manera molt esporàdica– amb la família Ferraté-Soler, i uso el plural perquè la meva germana Eulàlia va ser amiga de l'Amàlia –el tercer fill del matrimoni Ferraté-Soler–, salvant absències, fins al moment mateix de la mort de l'Amàlia. Aquests lligams, la proximitat que vaig tenir d'adolescent amb el Joan, juntament amb la gran importància que ha tingut per a mi anar coneixent els avatars de les vides i el contingut de les obres del Gabriel i del Joan m'ha deixat una gran i definitiva impressió. Sense més detalls, perquè no puc donar-los, salto a dir que el sentit de les obres poètiques de Gabriel Ferrater no l'he arribat a captar més que en una petita part –com la gran majoria dels crítics–, però sóc dels que crec que la poesia veritable té diversos valors transcendents a més del significat més immediat. Santasusagna, que sentia força curiositat pels quatre germans Ferraté-Gili –la generació anterior–, em va parlar llargament d'aquesta família que, sense ser riquíssims, foren uns meritoris mecenes de la cultura. Per totes aquestes circumstàncies, he arribat a tenir un interès molt crescut per tot aquest món ferraterià, sempre centrat per la figura de Gabriel Ferrater Soler. He arribat a unes quantes conclusions que ja no abandonaré. Crec en el valor excepcional de la capacitat intel·lectual de Gabriel Ferrater. Crec que tenia un poder de comprensió de les idees fora de tota normalitat i una visió extremadament aprofundida de les qüestions no físiques. Era un gran poeta? Era un d'aquells dos-cents al·ludits per Rilke? No sé ni tan sols si era poeta. Ell estava, fins i tot, per sobre dels grans. Potser del tot només el convencia Shakespeare, mentre repassava amb la mà esquerra els poetes anglesos contemporanis. Des de la seva altura, Gabriel Ferrater va filustrar com es feia la bona poesia. Sabia els secrets de l'alquimista. I sabent-los, es pot fer l'alquímia que vulguis sense ser de l'ofici. Queda molt per estudiar sobre Gabriel Ferrater i, de passada, sobre la seva família i el seu entorn.

Ara és l'hora d'analitzar el segle XX (aquesta en fóra, entre moltes d'altres, una excel·lent peça que podria elaborar-se des d'una població cohesionant), un segle tan alliçonador com desolador. De la immensitat ferrateriana se'n sap, a proporció, ben poca cosa. Per això estic convençut que la intenció de treballar sobre Gabriel Ferrater, versemblantment atribuïda a l'alcaldia de Reus, seria, en l'espai cultural, una excel·lent perspectiva.