Gorina imparteix una obra teatral

Un ull que mira. Així es podria sintetitzar el voyeurisme. I, per què no, també el cinema, que en definitiva, com bé s'ha dit tot sovint, no deixa de ser l'art de mirar la vida dels altres reflectida en una pantalla des de la intimitat que ens ofereix la sala fosca. El crític Roger Ebert ho tenia clar i així ho va deixar escrit: “El cinema ens converteix en voyeurs.”

Hitchcock va fer, del voyeurisme, un art, però si hi ha una pel·lícula que fa una profunda reflexió sobre la condició humana del voyeur és sens dubte Peeping Tom (El fotògraf del pànic), 1960, de Michael Powell. I aquest film és precisament el que ha escollit el crític de cinema Àlex Gorina com a punt de partida per crear l'espectacle Watching Peeping Tom sota la direcció escènica de la seva filla, Alícia Gorina. Un projecte que pren un format de conferència teatralitzada que s'estrena dissabte, a les 21 h, a la sala La Planeta de Girona en el marc del Festival Temporada Alta.

Watching Peeping Tom es divideix en dues parts. La primera és la visualització de la pel·lícula Peeping Tom, que es projectarà abans, a les sis de la tarda, al Cinema Truffaut. La segona part és la representació de la conferència, en què s'analitzaran tots els elements d'aquesta pel·lícula, protagonitzada per un realitzador obsessionat per captar el terror amb la seva càmera, un pertorbat que necessita filmar el pànic que senten les seves víctimes en morir. Una classe magistral en forma de diàleg entre el crític i una actriu (Patrícia Mendoza) que començarà com una conferència i es convertirà en una representació teatral que portarà a escena el vell conflicte entre el que és realitat i el que és ficció. On comença una cosa i acaba l'altra? És real el que veiem o és una obra de teatre?

Segons la directora, aquest espectacle vol ser “una recerca de sinceritat sobre la mirada artística, una confessió sobre la implicació dels creadors en la seva obra, que sovint no poden diferenciar la realitat de la ficció, la vida de l'art, la veritat del teatre”.

Alícia Gorina avança que l'obra, així com succeeix en la pel·lícula, també porta a col·lació la relació paternofilial. “Sóc filla d'un home addicte al cinema i addicte a mirar, i visc obsessionada a crear espectacles que cridin l'atenció d'aquesta mirada. És això justament el que vull reconèixer, que la nostra obra som nosaltres i nosaltres som la nostra obra”, declara, i planteja el repte de saber diferenciar si el que s'està veient és una obra de teatre o la vida mateixa.

Després d'aquesta estrena, està previst que Watching Peeping Tom es representi a Olot el 22 de gener i, encara pendent de concretar dates, a La Seca de Barcelona.