Confirmada l'existència d'una acròpolis al poblat iber de l'Assut, a Tivenys

Arqueòlegs de la Universitat Rovira i Virgili han confirmat l'existència d'una acròpolis, una estructura defensiva complexa situada sobre una plataforma i independent de l'entramat del poblat, a l'enclavament iber de l'Assut, a Tivenys. La troballa, que consideren única al país, és fruit dels deu anys consecutius d'excavacions, que han permès deixar al descobert l'acròpolis i bona part del poblat, que es va ocupar entre els segles VII i I abans de la nostra era. Tot i que les primeres campanyes ja van deixar entreveure l'existència d'una estructura defensiva de grans dimensions sota la qual s'estén el poblat iber del turó de l'Assut, els arqueòlegs, encapçalats per Jordi Diloli, han pogut constatar que la troballa va més enllà d'aquestes expectatives: «Els poblats ibers de les Terres de l'Ebre tenen característiques comunes: estan situats en alçada i en llocs estratègics per controlar vies de comunicació, el riu i la costa. Però com el sistema defensiu de l'Assut, no se'n coneix cap.» La singularitat de l'estructura –entre tres i cinc metres d'altura– és perquè se situa a la part superior del poblat, de manera independent i separada de la trama urbana, sobre una plataforma construïda en elevació. Les primeres teories apunten que l'acròpolis era l'habitatge del cabdill del poblat. Construïda cap al segle VI abans de la nostra era, hauria estat prèvia al poblat, que es construeix a partir del segle V. Durant la segona guerra púnica entre romans i cartaginesos la torre hauria estat incendiada i destruïda, i es va impedir que els habitants del poblat poguessin accedir-hi per recuperar les armes i els estris. Ho demostraria també l'existència d'un accés sud a la fortificació, descobert l'any passat, que hauria estat tapiat i posteriorment reobert. «La destrucció de la torre va vinculada a una mostra de força dels romans: no destrueixen el poblat perquè els va bé que produeixi i pagui impostos, però sí que volen marcar el seu poder i ho fan destruint la casa del cap», conclou Diloli.