d'ara i d'aquí
Montse frisach
Ceràmica subvertida
Les obres de Lusesita –fantàstic i evocador pseudònim de connotacions radionovel·lesques de la ceramista Laura Lasheras– no deixen indiferent. La subversió hi és arreu: en el tractament del material, en els temes tractats i fins i tot en els colors. Què fa un sandvitx de ceràmica de dimensions descomunals amb una mà tallada a sobre? I dos cavalls copulant? I una planxa amenaçadora? Tot en colors pastel. És una obra amb una intensa olor a surrealisme i amb una gran dosi, a parts iguals, d'innocència, joc, sentit de l'humor i mala llet.
L'autora d'aquestes peces, que aquests dies s'exposen a la galeria Miquel Alzueta de Barcelona, confessa que té un tarannà molt pròxim a la seva obra. Parla amb veu dolça i en la seva mirada conserva la innocència de la infància però adverteix que quan treu el caràcter, correm-hi tots. “La meva obra és autobiogràfica i també terapèutica”, corrobora. En la seva actual exposició, titulada Picnic, Lusesita evoca moments de la seva infància, amb les seves textures, sabors i olors inclosos. Una part de la mostra és com una acumulació de deixalles, amb menjar i plats utilitzats, amb les restes dels àpats incloses, són suggeridores natures mortes en ceràmica. En alguns moments, la mostra té l'aspecte d'una festa familiar al camp, com s'al·ludeix en el títol de l'exposició. “He modelat records d'una tarda en el camp, a l'hort, dels jocs d'infància amb la meva germana”, assegura.
Altres peces no amaguen estranyes formes fàl·liques i abunden també a la mostra unes mans femenines primes, llargues i inquietants. Lusesita té unes mans semblants, que als membres de la seva família, quan era petita, els van fer pensar que la nena podria arribar a ser pianista. Però les mans de Lusesita no van arribar a tenir mai una bona relació amb el piano, i, en canvi, es van entendre molt bé amb el fang. “Qui sap si m'haguessin posat a estudiar ceràmica de petita... Potser aleshores hauria arribat a ser pianista!”, bromeja.
Les mans de Lusesita estan àvides de modelar fang, posar-lo al forn i deixar que l'atzar i la sort hi intervinguin. Tot el procés de la ceràmica, tan antic com el de la història de la cultura dels humans, la fascina, raó per la qual reivindica aquesta disciplina com un mitjà d'expressió artístic tan vàlid com qualsevol altre, que va més enllà de la seva funció utilitària: “La meva és una ceràmica de contemplació.” Lúdica, però gens complaent a la vegada.
Lusesita lamenta que les galeries d'art en aquest país no acostumin a exposar ceràmica, per això es congratula tant d'haver trobat una galeria a Barcelona amb una mentalitat “transversal” com la de Miquel Alzueta. Admiradora de la ceràmica picassiana, l'artista es referma en la potencialitat heterodoxa de la ceràmica, investigant noves vies d'expressió. És per això que en algunes de les obres de l'artista el fang conviu amb retalls de tela, en una curiosa combinació de materials i textures. Al llarg de la seva carrera, Lusesita, que combina el seu treball artístic amb el mestratge de la ceràmica al seu propi taller barceloní, també ha treballat per al dissenyador de moda Martin Lamothe, integrant peces de ceràmica als vestits.