CIRC I PEDAGOGIA
J. BORDES
Malabarisme vitalista
La Central del Circ completa avui una assignatura optativa amb alumnes d'un institut de la Barceloneta
C om si fos la torre de Babel, una fusió de cultures. Així veia la composició de l'institut Salvat Papasseit el director artístic Ricardo Gallardo, que havia de coordinar aquesta activitat abans que un terrible accident tornant del Festival Trapezi la primavera passada li segués la vida. Per això, Jorge Albuerne, el responsable que va continuar sent fidel al seu mestratge, va mantenir aquell leitmotiv. Avui es completa aquesta activitat que ha estat, alhora, pedagògica i gimnàstica. Tot treball artístic no es completa fins que el visiona el públic, i això és el que es farà a la Central del Circ, a partir de les set de la tarda. Hi intervenen una dotzena dels alumnes –es manté el gros dels alumnes que van començar amb Gallardo– que tenen entre 13 i 17 anys.
Partien pràcticament de zero, de la intuïció que aquesta assignatura els seria atractiva i que hi aprendrien alguns exercicis i algunes actituds que els ajudarien el dia de demà. Alguns, en tot cas, han practicat el parker, una mena de dansa urbana en què es tracta de fer acrobàcies i salts aprofitant el mobiliari urbà. Aquesta ha estat una assignatura de lliure elecció i, celebra Albuerne, no ha estat necessari que els monitors que hi han intervingut hagin hagut de puntuar. És el mateix institut a partir dels informes dels professors Eulàlia Esclapés i Rubén Sapinya els que valoraran si l'assistència i interès en el circ els pot suposar alguna millora en la puntuació final de l'expedient acadèmic del curs (fins a un punt global).
La Central del Circ ha proporcionat especialistes en acrobàcia i perxa xinesa (David Candelich), trapezi i tela (Berta Junyent) i malabars i equilibris amb objectes (Marcel Aguilar) a més del director global. També els han ensenyat a moure's per l'espai amb frescor (Cecilia Colacrai). Són artistes que tenen una relació amb aquest equipament i que han aportat el coneixement artístic
La trobada entre l'institut Salvat Papasseit i la Central del Circ va ser fortuïta. Aquesta fàbrica de creació mira d'obrir-se al barri amb accions socials. Per exemple, van treballar amb un col·lectiu de dones grans del barri. Arran d'aquesta experiència es van adonar que tenien molt camí per treballar amb els adolescents. A través del coneixement es potenciaria la connexió d'aquest grup (generalment distant a les arts escèniques) per incentivar la curiositat cap als productes circenses. Mentre estudiaven aquest camí, va aparèixer una proposta de l'IES en què els demanava la col·laboració per elaborar aquesta assignatura a partir de tallers amb diferents artistes del circ. El projecte va interessar a l'Obra Social La Caixa, que l'ha fet possible. Feta la prova, es fa evident la voluntat de continuar el projecte, tot i que forçosament caldrà trobar noves vies de finançament.
Jorge Albuerne remarca les bondats del circ. I és que tot i que avui se simplifiqui les arts del circ com un procés creatiu que ha d'interessar a un públic (com un element més de la indústria cultural), aquesta disciplina “obre una porta a altres maneres d'entendre l'aprenentatge, al treball en grup”. Per Albuerne, un artista madur amb carrera per endavant, “el circ és una filosofia de vida que afecta com et mous pel món, com interactues amb el teu entorn”. El circ té implícita, segons Albuerne, “una formació humanística”. Avui els alumnes fan el bateig artístic.