Territori

TEATRE

CARINA FILELLA

Catòliques i de dretes al segle XXI

Un cabaret sobre “dones carques” que es volen modernitzar, nova proposta teatral d'Oriol Grau

catòliques i de dretes; dones que encara segueixen els valors imposats pel franquisme de déu, pàtria i família. Però que canten, ballen i fins i tot fan striptease. És el perfil de les dues protagonistes de la darrera producció teatral de la Sala Trono de Tarragona, un espectacle de cabaret amb text i direcció d'Oriol Grau. Es titula així, Catòliques i de dretes, i hi és innegable el segell de l'actor i director tarragoní, que ja va experimentar amb el cabaret en la seva darrera proposta teatral, Bildelberg Club Cabaret, codirigida amb Toni Orensanz. Aquella s'inspirava en el fòrum de debat integrat per caps d'Estat, grans banquers, empresaris i personalitats rellevants de tot el món. I ara també passa pel sedàs algunes de les preocupacions de la societat del segle XXI, però a través de dues “senyores” de tarannà conservador; de jaqueta de punt rosa, faldilla per davall dels genolls, sabates de conjunt amb taló d'agulla i pentinat impecable. L'obra s'estrenarà avui mateix a la Sala Trono de Tarragona, i s'han programat nou funcions fins al 20 de desembre (els divendres i dissabtes i incloent, com a novetat, una sessió de tarda els diumenges).

Les actrius Ruth Enguita i Maria Bravo són les protagonistes. El punt de partida és una trobada d'amigues catòliques i de dretes –el públic jugarà aquest paper–, a les quals fan una sessió de coaching “per posar al dia els valors tradicionals”. En aquest sessió ideològica les dues instructores han preparat un seguit s'esquetxos i de cançons amb les quals repassen la petjada d'algunes “dones ocultes en la història”, segons Grau, com ara Hipàtia, considerada la primera dona coneguda que va fer una contribució important al desenvolupament de la matemàtica; Salomé i Zelomí, llevadores en el part de la verge Maria, o l'espia Mata-Hari. La virginitat, l'adulteri o el sempitern debat sobre els homes es van desgranant en aquesta trobada que ha de validar l'objectiu que “les dones de dretes es posin al dia amb la ideologia del segle XXI”. “Però fins i tot entre les senyores d'ordre poden aparèixer discrepàncies més radicals”, alerta l'autor i director de l'obra. Les mateixes protagonistes avisen des de l'escenari el seu públic –el grup de dones encarcarades en què es convertiran els espectadors–, que “ha arribat l'hora dels canvis perquè tot quedi com sempre”. El pentinat fi es transforma en una llarga cabellera despentinada. I aflora la roba interior de sota la jaqueta de punt rosa.

Tot aquest entramat està bastit sobre un espectacle “picant, musical i de comicitat irreverent que planteja un supòsit de ficció: que les dones carques es modernitzin”, apunten els responsables del muntatge. Aquelles dones intenten ser didàctiques fent striptease, “i això, per si mateix, ja és xocant”, apunta Oriol Grau, que avisa que és un striptease “més suggerent que no pas explícitament sexual, en la línia del neoburlesque”. Però el fil argumental que ironitza sobre aquest perfil social és el pretext, segons Grau, “per jugar amb diferents disciplines pròpies del gènere del cabaret: teatre, música, humor, i també ball, màgia, teatre negre i lluita”. Un espectacle, alerten, que “no és recomanat per a persones ràncies”.

En el muntatge també hi prenen part Xavi Zaragoza com a ajudant de direcció; Enric Xato Grau, autor de la música; Rosa Andreu, que hi posa la veu en off, i Joan Negriè, director de la Sala Trono i productor, entre altres.

Catòliques i de dretes és la primera producció de la Sala Trono des del gener del 2013, quan va estrenar El don de las sirenas, amb text de Pere Riera. Des d'aleshores havien ajornat sine die l'estrena de cap altra nova producció pròpia pels problemes de gestió econòmica que arrossega en els darrers anys aquesta petita sala de teatre de la part alta de Tarragona.

Música original
Les lletres i cançons que cantaran en directe les dues actrius protagonistes de Catòliques i de dretes –amb ritmes de soul, blues, house o pop– són originals d'Enric Xato Grau (Dr. Calypso), germà del director, Oriol Grau. “Tot queda a casa”, diu.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.