Les cançons de la cançó

Divendres, l'Altaveu va viure una de les seves jornades més completes amb tres eixos ben diferenciats en els tres escenaris distribuïts per tot Sant Boi. Si l'escenari més gran de la plaça estava dedicat a propostes revivalistes, el de Cal Ninyo ho va fer a la cançó d'autor, i a Can Massallera va tenir lloc una aposta per les músiques d'arrel.

En el recollit espai de Cal Ninyo –l'únic escenari de pagament del festival– es van exhaurir totes les entrades pel doble cartell format per El Petit de Cal Eril i The New Raemon. El cantautor de Guissona va desplegar el seu univers de caire naïf i infantil, però també amb uns inquietants tons psicodèlics en què hi caben calamars, gats, sargantanes, esquimals i elefants. El Petit de Cal Eril va aprofitar la seva actuació per presentar alguna cançó nova, com ara Partícules de mi. The New Raemon, la banda dirigida per Ramon Rodríguez (també líder, cantant i guitarrista dels Madee) està aconseguint una consolidació sòlida i ferma, tal com aventuren les cançons que va estrenar del que serà el seu nou disc, La dimensión desconocida, que editarà d'aquí a tres setmanes, després del celebrat A propósito de Garfunkel de l'any passat. En un concert emotiu que va ser seguit fins i tot per la gent que va quedar-se sense entrada, The New Raemon van desgranar un repertori valent amb experiències cantades des de la primera persona i que va acabar amb una versió de M'agradaria ser un lemur, d'Estanislau Verdet.

A la plaça de l'Ajuntament van sonar sons antics de la vella escola, però posats al dia amb joves bandes que reivindiquen el passat per afrontar el futur. Els Trons desprenen una autenticitat i l'amor pels clàssics ieiés garatgers que no ha de passar desapercebut. Dirigits per la guitarra de dotze cordes de Marc Argenter, el grup recupera el so clàssic de grups, malauradament perduts en l'oblit, que enregistraven en català els seus discos pel segell Concèntric en els anys seixanta: Eurogrup, Els Corbs, Els Dracs, Picapedrers o Els Xocs. A l'Altaveu van presentar el seu primer disc, un treball amb quatre versions en català de The Music Machine, The Squires i The Chocolate Watchband, editat, naturalment, en vinil. Per la seva banda, els The Pepper Pots van destapar el pot de les essències amb una combinació en què mesclen de manera ortodoxa el soul de la Motown amb els ritmes jamaicans més elegants i ballables. Una mescla i una posada en escena que va seduir el públic que hi havia a la plaça de l'Ajuntament de Sant Boi i que ha seduït també les sensibilitats orientals en terres japoneses.

Can Massarella és l'escenari en què es desenvolupa la proposta més fronterera i desconeguda. És el cas de Carles Dènia i la Nova Rimaire, una agrupació que aconsegueix renovar els cants valencians i que amb el seu primer treball, Tan alta com va la lluna, ja va aconseguir ser nominat un dels millors treballs del 2008 des de la revista Sons. Per la seva banda, Las Migas van encisar tot l'auditori amb la seva mescla de pals de flamenc i aires mediterranis i que va tenir el seu centre d'atenció en la gran veu de Sílvia Pérez. Una cantant d'amplis registres que poc a poc va adquirint més rellevància en el panorama musical català i que al matí va actuar, juntament amb Refree, en l'acte institucional de celebració de l'Onze de Setembre.