El ‘Drone' de Torres Monsó

Una proposta humanista

Als seus 92 anys, Paco Torres Monsó continua fidel als plantejaments fonamentals de la raó de ser de l'escultura. La seva obra i actitud, exemplars en una llarga trajectòria que respon a tots els moviments, conteses i avenços de la segona meitat del segle XX, continua formulant preguntes i observant la condició humana en relació a l'univers. Per a un escultor, l'il·lusionisme tan propi del pintor, no existeix. L'escultor s'enfronta a la corporeïtat, a l'existència humana, a la realitat de l'ésser humà, i sovint es baralla amb conceptes filosòfics o científics als quals interroga per resoldre l'angoixa metafísica de trobar l'encaix de l'home en el món. I Torres Monsó s'ha encarat a una missió que l'ha dut a formular amb l'escultura diverses preguntes a l'entorn de la relació de l'home amb l'univers, amb intuïció, desimboltura, ironia, sentit de l' humor i creativitat.

‘Drone', l'última proposta

Ara presenta Drone al Bòlit, de Girona, ciutat on va néixer i on la seva obra té una àmplia representació a l'espai públic. La seva escultura ha anat seguint l'evolució dels temps, tant conceptualment com en l'ús de materials que el progrés ha posat a la seva disposició: la química, la fòrmica, el neó..., però també ha volgut expressar aquesta evolució amb la fotografia, el vídeo i la performance amb l'ús del propi cos, com ho mostrà a Coprofàgia (2007). Ha assegurat que Drone serà el seu testament artístic. De fet, la seva preocupació per com va el món ve de lluny. La Guerra Freda i la conquesta de l'espai li suggeriren el bronze Al cosmonauta feliç (1966), la teoria del Big Bang l'obra Before Big Bang (1978), entre altres de més recents, com Infinit o Univers, del 2014. Drone consisteix en una projecció videogràfica de l'univers còsmic a les quatre parets de la sala, donant la sensació d'embolcall celeste per on transiten cossos que no coneixem enmig de les estrelles. Qui controla aquests artefactes voladors de nova generació?, es pregunta Luis Miguel Ariza en un article que Torres Monsó retalla, i hi anota a mà: “Univers. Hi ha quelcom que el controla o va pel seu compte.”

‘Drone' i acufen

Torres Monsó escriu al passadís que precedeix la projecció còsmica que ens envolta: “M'imagino tot l'univers com un únic Drone. El comparo amb un acufen esbojarrat”. Mostra la complexitat del caos i, des de la seva avançada sordesa, entén el drone com un acufen, un soroll fantasmal derivat de les disfuncions auditives que pateix, com xiulets, acompanyats d'ansietat creixent, que poden crear un col·lapse psíquic. De nou, la incertesa, l'amenaça d'un nou moment històric que l'artista denuncia.