Agafanàs?

Quan volem canviar de tema perquè acaba d'aparèixer algú que es podria escandalitzar amb el que estem comentant diem que hi ha roba estesa. Habitualment, ho fem si hi ha nens i parlem de temes reials, en època nadalenca, o sexuals, en qualsevol altre moment. Mai no he sabut el perquè. Algú em va dir que era per la roba tacada amb la sang de la primera regla, i també he llegit que és una expressió presidiària nascuda entre presoners que s'avisaven per l'arribada d'algun guarda. Vés a saber.

La qüestió és que qualsevol imatge de roba estesa comporta l'existència d'un petit giny mecànic que serveix per fixar-la al cordill. Una mena de tisoreta de fusta o de plàstic, amb una molla metàl·lica a l'eix central que permet mantenir la tensió necessària. Jo sempre n'he dit pinces d'estendre, fins que vaig començar a voltar pel país a la recerca de paraules i em vaig adonar que en molts indrets en diuen agulles. Agulles d'estendre.

De pinces n'hi ha d'altres menes, però no tantes com d'agulles, que n'hi ha de cap, de corbata, de cosir, de fer mitja, de pit, agulles imperdibles… Només cal escoltar la famosa jota que comença: “De Roquetes vinc, de Roquetes vinc, de Roquetes baixo…” per saber que fins i tot hi ha agulles de ganxo.

Em va reconfortar saber que la meva manera de dir-ne resultava menys ambigua. Fins que, ara fa dues setmanes, en vaig sentir una variant a la Garrotxa tan expressiva que em va deixar garratibat. La gent de Castellfollit de la Roca em va dir que ells estenien la roba amb agafanassos. Agafanàs és un mot força expressiu que remet a una imatge ben dolorosa. Nens, no ho feu a les vostres cases.