ROCK AMB COBLA
guillem vidal
Iaia i cobla, declaració de principis
La trobada entre el trio vigatà La Iaia i la cobla Bisbal Jove, encetada el març d'enguany a L'Auditori de Barcelona i amb alguna data encara en agenda com la del pròxim dia 27 al Cafè del Teatre de Lleida, hauria de significar per al nou pop a Catalunya –tal com apuntàvem en la ressenya que, d'aquell concert, vam publicar a El Punt Avui– el que l'aliança entre la Dharma i la cobla Mediterrània va significar a principis de la dècada dels vuitanta per a l'ona laietana. Un experiment amb el qual era justificat no tenir-les totes però que, com queda testimoniat ara en un CD / DVD que recull el recital de L'Auditori, va aconseguir portar uns i altres a terrenys que, molt probablement, no havien previst.
La Iaia, quan es va gravar el concert, feia només uns dies que havia publicat el seu segon treball, On és la màgia?, i tot i que les cançons d'aquell disc s'havien gravat, en molt bona mesura, per mitjà de programes d'iPad, en companyia de la cobla empordanesa –dirigida per Xavier Molina, autor dels arranjaments– van sonar encara més fantasioses i en cinemascope. El recital –al qual, com va fer saber el seu nét a l'escenari, hi va assistir l'àvia a qui es rendeix honors amb el nom del trio– va començar amb els nervis que comporta una comesa com aquesta, però Iaia i cobla van entrar aviat en sintonia i quan, al final, van anar caient peces com L'ós, El nen de les estrelles i Declaració de principis, la conjunció va ser absoluta. Així doncs, quan es parli d'invents amb cobla posin la Dharma, Guillamino, Roger Mas amb la cobla Sant Jordi i, ara també, La Iaia.
La Iaia –que són Ernest Crusats (guitarra i veu), Jordi Casadesús (multiinstrumentista) i Jordi Torrents (bateria)– posarà punt final a la gira d'On és la màgia, aquesta vegada sense cobla, el 7 de febrer a l'Apolo de Barcelona.