Tantarantana, auditori de proves
La sala alterna peces de risc amb produccions d'Arrabal i Pinter
Julio Álvarez ha confirmat que, en vistes de l'èxit d'aquest any, deixarà de programar el mes juliol (és inútil competir amb el Grec) i no oferirà espectacles durant l'agost. El treball Invisibles ha deixat molt bon gust de boca, i sorprèn que aquesta comèdia surrealista hagi passat desapercebuda a la cartellera de Barcelona durant tot l'any.
Les peces de més reclam són Fando y Lis, de Fernando Arrabal (que l'últim cop que va venir, ho va fer per omplir el Versus), i Alaska i altres deserts, de Harold Pinter. Aquest treball –amb textos que no s'han estrenat mai a Catalunya–, el dirigirà Xicu Masó i s'estrenarà a Temporada Alta. Pablo Ley i Josep Galindo continuen immersos en l'obsessió poètica de resseguir les conseqüències del feixisme. Si l'any passat van triomfar amb La maternitat d'Elna, al Club Capitol, i van naufragar amb La ruta blava, al Romea, durant el Grec, ara presentaran Alícia ja no viu aquí, que retrata l'evolució de la dona a Estat espanyol entre el 1939 i el 1981.
Dei Furbi presentarà Asufre!, una peça en què traslladen la seva teatralitat pròxima a la Commedia dell'Arte (canten a cappella i mantenen personatges prototípics, tot i que sense màscara) i al cabaret. També Old records, a partir del concepte de «musical atípic». El llibret, en què intervé Jordi Silva (Ja en tinc 30!, La millor nit de la teva vida...), busca connectar amb el món de la revista i la sarsuela, indispensables al Paral·lel de fa dècades.
Carles Mallol (un jove autor que prepara el debut al TNC) hi serà doblement, al Tantarantana: hi fa l'adaptació de Moren els contes, una peça dirigida per Antonio Calvo, i l'obra Primaris, amb la seva companyia La Soga. El primer text capgira els arguments dels contes com un mitjó, mentre que a Primaris fa una reflexió sobre la violència a les aules, amb uns joves que atempten contra el mestre.
Szpunberg sempre s'havia desmarcat del fet que ella hagués nascut a l'Argentina. Fins ara. Segons el director artístic, el canvi pot venir condicionat per la nova condició de mare, que fa que l'autora vulgui investigar les arrels familiars. A La marca preferida de las hermanas Clausman, posa els ulls en la dictadura argentina. És un text d'un humor ingenu amb un rerefons tràgic. El director Iñaki Garz repeteix com a dramaturg a Pubis angelical, una peça en què imagina una relació sexual nascuda des de la fredor d'internet.
Obrir finestres
El Tantarantana continua el cicle de teatre físic i dansa. També repeteix col·laboració amb el Mercat de les Flors, amb el cicle BCSTX. Són programes amb un public fidel i específic. Però també treballa perquè Barcelona aculli les 18 produccions preseleccionades de la xarxa de teatres alternatius d'abast estatal. I, a més, vol obrir fronteres, amb col·laboracions amb sales afins de França, com ara l'Atalante (que, per cert, ja té un conveni d'agermanament amb l'Espai Brossa).
Menys butaques
Des de fa 4 anys, la sala alternativa del carrer de les Flors coincideix amb les estadístiques de la temporada de Barcelona: cada any hi ha més espectadors. La voluntat aquesta temporada és fer-hi créixer l'ocupació en la programació d'adults i mantenir el 95% en la familiar. El Tantarantana ha tret tres fileres i ha deixat l'aforament en 125 seients. Aquesta estretor era una queixa habitual (un només podia estirar les cames del costat del passadís). Les sales alternatives més grans són encara la Muntaner (200) i el Tantarantana.
