El sexe no és per riure (o sí)

L'humor, a casa nostra, ven. La paraula sexe, però, encara ven més. Què passaria si ajuntéssim tots dos conceptes i trobéssim un llibre sobre sexe escrit amb molt d'humor? No em refereixo a un llibre eròtic, sinó sobre el sexe animal; d'allò que fan els raps, els pops, els llimacs, els percebes o els antequins, uns marsupials, per esmentar-ne uns exemples, quan senten l'irrefrenable i instintiu desig de reproduir-se. Tots els animals tenen reproducció sexual, però no tots practiquen el sexe de la mateixa manera. Com va deixar escrit Stephen Jay Gould, un dels grans biòlegs evolutius, “el nostre món desborda de formes i comportaments peculiars i, a més, insensats, que funcionen exclusivament en favor d'obtenir una victòria en el gran joc de l'aparellament i la reproducció”.

El sexe, quina animalada!, de Joan Ignasi Gras, articulista i escriptor; Jaume Capdevila Kap, dibuixant d'humor, i Néstor Macià, dibuixant científic, mostra l'extraordinària varietat de pràctiques sexuals que presenta la vida animal, amb diversitat d'estratègies orientades a un mateix objectiu: garantir que els seus gens perdurin. Un llibre escrit amb clau humorística però amb important rerefons científic sobre un dels aspectes més importants de la biologia. Si els individus d'una espècie deixessin de reproduir-se, s'extingiria irremeiablement. Al costat de qui la té més llarga, qui les té més grosses (sí, en plural) o per què els elefants mascles no fan el salt a les femelles, descobrirem que no som l'única espècie que practica sexe per pur plaer, sense finalitats reproductores, i tot un seguit d'estratègies tan fascinants com necessàries.