Què vol dir ser francès?

Fa un any, va aparèixer a les llibreries franceses el llibre del filòsof Alain Finkielkraut titulat L'identité malheureuse –La identitat desgraciada– on es preguntava què era avui la identitat francesa. França era el país de la cohabitació de diverses generacions d'emigrants i aquest fet trencava les preteses arrels d'allò francès. Aquesta qüestió és la base de la comèdia de Philippe Chauveron titulada Dios mío, ¿pero qué te hemos hecho ?, que algú ha definit com la cosina francesa d'Ocho apellidos vascos. Mentre a la comèdia d'Emilio Martínez Lázaro la confrontació partia del regionalisme i del tipisme, a la pel·lícula de Chauveron el joc de cultures té lloc dins de la mateixa família. Els Verneuil són una família gaullista i republicana que considera que el ciutadà francès és catòlic, fidel a una cultura, un territori i uns costums. El problema arriba quan tres de les seves filles s'han casat amb un xinès, un jueu i un àrab, mentre que l'única que els queda soltera amenaça de casar-se amb un negre de Costa d'Ivori. Si no fos pel republicanisme innat dels protagonistes, l'humor conservador que emergeix de la comèdia podria fer pensar que ens trobem amb una obra finançada pel Front National de Marine Le Pen. Amb tot, però, Philippe Chauveron s'encarrega d'envoltar els fets de certa ambigüitat, de donar la paraula al pare africà del noi que s'ha de casar amb la quarta filla i d'establir un procés progressiu de presa de consciència. Davant d'una certa idea de França en què els emigrants han de ser expulsats i recobrar els valors de l'Imperi de Napoleó, s'imposa una nova realitat multicultural en què els francesos conviuen amb els altres, es barregen i comparteixen gastronomies molt diverses.