El monestir, un motor econòmic
La Ruta del Cister celebra 25 anys d'impuls turístic a les comarques de l'Alt Camp, la Conca de Barberà i l'Urgell
Els monestirs de Santes Creus, Poblet i Vallbona de les Monges, eixos vertebradors de la proposta
El nombre d'establiments turístics de l'Alt Camp, la Conca de Barberà i l'Urgell s'ha multiplicat per cinc els darrers 25 anys. En aquest període, en aquestes comarques, s'ha passat de 40 allotjaments a 208, de 54 establiments de restauració a 392 i de no tenir cap empresa de turisme actiu a crear-se'n fins a 26.
Darrere aquestes xifres hi ha, en gran part, el projecte de La Ruta del Cister, que aquests dies celebra dues dècades i mitja de la seva creació. Una iniciativa de promoció turística i econòmica nascuda a recer de tres grans monuments del país, els monestirs de Santes Creus, Poblet i Vallbona de les Monges, i que ara fa balanç de la tasca desenvolupada a la vegada que embasta nous projectes de futur. I és que aquest aniversari “ha de servir per esperonar aquesta iniciativa”, com va afirmar l'alcalde de Vimbodí i Poblet, Joan Güell, el dia de l'acte de celebració a Poblet.
Si bé altres factors han contribuït també en el desenvolupament de l'economia turística d'aquestes comarques, ningú no qüestiona que La Ruta del Cister n'és el pal de paller. Des de la posada en marxa del projecte, un monestir com el de Vallbona ha passat dels 3.000 visitants anuals als 30.000. Només els tres monuments cistercencs porten al territori una mitjana de 740 visitants diaris.
L'objectiu dels impulsors, però, ha estat que el fil conductor dels monestirs pogués revertir també en la potenciació d'altres atractius turístics que contenen els 65 municipis que integren La Ruta del Cister. Des del patrimoni natural i cultural fins a la gastronomia passant per l'artesania i propostes de lleure. Un exemple ha estat el sender GR-175, que uneix els tres monuments. Només l'any 2011 van ser més de catorze mil les persones que van fer, a peu o en bicicleta, el traçat que va definir i custodia el Centre Excursionista La Xiruca Foradada del Pla de Santa Maria. Des del 2008 hi han transitat gairebé cinquanta-cinc mil usuaris.
Museus i espais visitables també se n'han beneficiat. De fet, n'hi havia 18 l'any 1989 i en l'actualitat n'hi ha 70 entre les tres comarques.
Inicis complicats
Malgrat aquest balanç positiu, els inicis no van ser tan planers i els impulsors van trobar moltes veus reticents respecte a la iniciativa. “Ens van criticar moltíssim”, recorda Josep Vilanova, llavors president del Consell Comarcal de l'Alt Camp.
Josep Maria Rovira, un dels pares del projecte, recorda: “Es buscava una eina per complementar l'economia dels nostres pobles.” En aquells anys, “la Festa de la Calçotada de Valls havia agafat empenta i aquest impuls va servir per tirar endavant el projecte”.
D'aquesta manera, ciutadans, agents socials i econòmics i els presidents dels tres consells comarcals, que s'havien creat pocs mesos abans, es van asseure la primavera del 1989 entorn d'una mateixa taula per intentar definir una estratègia per incorporar el turisme a l'activitat econòmica. El potencial dels tres monestirs va ser la clau per crear, el setembre d'aquell mateix any, La Ruta del Cister.
No va ser a l'aventura. “Teníem un pla de màrqueting i un full de ruta definit”, assenyala Rovira. Una proposta dimensionada a les possibilitats del territori. “Podríem haver treballat pensant en un destí turístic molt gran però no calia, no ens vam beure l'enteniment”, remarca.
A mesura que el projecte va començar a oferir resultats, i a tenir reconeixement, la posició dels reticents van anar variant. Vilanova deixa clar: “El temps ens ha donat la raó.” I no sols el temps. El mateix conseller de Cultura, Ferran Mascarell, reconeix el caràcter pioner d'una proposta que, fa 25 anys, va saber sumar patrimoni, paisatge i activitat humana. Tres trets que avui tothom considera que són imprescindibles per dibuixar un projecte de promoció turística però que fa dues dècades i mitja van originar una proposta novella. “Ha divulgat sentiments, cultura, patrimoni i una manera de fer d'una part de la gent del país”, destaca Josep Poblet, president de la Diputació de Tarragona.
Als 25 anys, La Ruta del Cister ha renovat el logotip que al seu dia el pare Maur Esteva, abat de Poblet, va descriure irònicament com “una penca de bacallà”. Gràcies a la saviesa filològica del monestir de Poblet, el Císter també ha perdut l'accent. I ara ha arribat el torn de repensar els pròxims 25 anys.
“La Ruta no es pot tancar en si mateixa perquè hi hauria un perill d'esgotament. Cal créixer”, assenyala Rovira. Segons ell, el futur ha de dependre, d'una banda, d'enfortir encara més l'oferta hotelera de les tres comarques. La desitjada pernoctació del visitant que vol potenciar qualsevol oferta turística. D'una altra banda, Rovira també parla de la “internacionalització” per a la qual La Ruta del Cister necessita anar ben acompanyada: “Ho hem de fer amb la marca Costa Daurada, Lleida, Catalunya i amb la marca Barcelona perquè no podem assumir anar a vendre la marca a Londres sols.”
“Cal innovar –conclou l'abat de Poblet, Josep Alegre– i no podem quedar en el que s'ha fet, s'ha d'anar endavant.” Alegre ho té clar: “Ens hem d'obrir a altres realitats que li donin més força.”
La proposta de salt endavant de la Generalitat
El Departament de Cultura de la Generalitat ha donat a conèixer el seu full de ruta per donar un nou impuls a la proposta turística de La Ruta del Cister. Una estratègia per millorar els elements patrimonials i dinamitzar-los.
Per començar, el mes de gener del 2015 es reactivarà l'entrada conjunta als tres monestirs, que es podrà adquirir en cadascun d'aquests o a les plataformes turístiques d'internet. Un tiquet de 12 euros donarà accés als Monestirs reials de Catalunya, La Ruta del Cister. Al costat, s'activaran visites guiades i activitats culturals com ara el Festival de Música Antiga de Poblet, dirigit per Jordi Savall, i els cursos de teatre a Santes Creus.
També a Santes Creus es projecta l'adequació del portal de l'Assumpta amb una millora dels accessos que potenciï l'albereda. L'abast dels treballs inclou l'entorn urbà amb una reordenació dels estacionaments.
Per a partir del 2015 també hi ha previstes actuacions de millora dels serveis d'acollida dels visitants de Poblet. Una actuació que es complementarà amb la potenciació del paper de la comunitat religiosa.
El reial monestir de Santa Maria de Vallbona també veurà millores tant en l'acollida dels visitants com en la senyalització interpretativa. Però possiblement l'actuació més rellevant i esperada serà la creació del projecte expositiu Vida regular i espiritualitat femenina. La sala gòtica de llevant del claustre explicarà vuit segles de presència de les monges.