Un bosc de mil colors

Aquest Com us plagui de Shakespeare (de fet, sovint el títol és Al vostre gust) és una peça estranya d'origen. Perquè el títol intranscendent lliga molt amb el Nit de reis i l'aire de comèdia d'amors i equívocs reiterats. La primera part, en canvi, fa flaire al brou del drama en què l'enveja, la cobdícia, l'orgull pot per sobre la Bondat. Efectivament, Shakespeare (i els personatges heroics de la peça) prefereixen refugiar-se al bosc d'Arden. Altra vegada. Lluny de la pedanteria de la Cort, els humans tornen a ser persones per sobre de tot, es recobra la felicitat, l'alegria de les petites coses, la de les grans veritats.

El director Dugald Bruce-Lockhart sap conjugar l'ambient d'equip, fins i tot en els quadres més íntims. Perquè sempre un actor se sent acompanyat pels altres de la companyia. Encara que només sigui des de la mirada. Encara que sigui des del silenci. La direcció aposta per molts quadres corals en què el focus el tenen els protagonistes i els altres, únicament, acompanyen per donar més força a l'escena. Saben estar sense molestar, cosa que evidencia un treball minuciós de neteja de gestos sobrers.

Tots els actors saben desdoblar-se (sigui perquè el seu paper s'amaga disfressant-se, sigui perquè han de donar vida a altres personatges) i mantenir la remor musical de fons. De sobte, en la trobada de Rosalina i Roland, en la qual no són capaços quasi de creuar-se paraules, només la mirada aguanta tota la intensitat. El silenci passa a ser la millor partitura per aquell instant tan preciós. Un bon exemple de saber tensar l'atenció. El final feliç de conte de fades d'aquells exiliats reconcilia el públic que, de fet, feia temps s'havia deixat vèncer per la generositat dels intèrprets. Si costa seguir el garbuix de trames de la primera part, en la segona tot lliga i es fa molt més lluminós i clarivident. La llum esclata, i la veritat i l'honestedat vencen. Aquest títol de Shakespeare és tot un conte de Nadal atemporal. Bona operació del Teatre Akedèmia tornant a tenir la complicitat d'un membre de la companyia Propeller de Londres. Ara només falta que aquesta llavor s'escampi més enllà de l'escenari de l'Akadèmia.