Tot puja, i es queda dalt

De tant en tant, fugint del pensament únic, topem amb novel·les que passen desapercebudes i que amaguen un munt de bones sensacions. El periodista Luis Benvenuty va néixer a Salamanca el 1974 però es va criar a Cadis i va estudiar sociologia a Granada i a Madrid. Fa gairebé quinze anys que viu a Barcelona, exiliat de Cadis perquè no sap “ser graciós com la resta de gaditans”. Que no sigui graciós no li impedeix tenir duende narratiu i ho demostra a la seva primera novel·la, aquesta lluminosa i tremendament estimulant Ojalá te suba todo.

La trama comença sent, de manera confessa, una mena de Trainspotting ambientada en un Cadis on encara es podia fumar als bars. El protagonista, Mario Venturini, periodista que aspira a ser un escriptor de fama mundial, torna a la ciutat amb la seva dona, Eva, i el fill de tots dos, Tristán, després d'haver viscut uns anys a Barcelona. Es retroba amb dos amics d'infantesa (Fernando, traficant de cocaïna, i Antonio, especulador immobiliari) i també amb els sogres, amb els pares i amb un conflictiu germà.

Després de passar unes setmanes en coma en patir un col·lapse per culpa del consum de cocaïna intenta refer la seva vida i assisteix a un grup de teràpia col·lectiva. A partir d'aquí la trama deriva subtilment cap a la novel·la negra, però tota l'estona està marcada per un to de filosofia personal molt crítica i amena, sense limitar-se a la introspecció. Hi apareixen el retorn i la redempció, amargs, mostrats en format de novel·la riu.

Els referents són abundants: a més d'Irvine Welsh, i només pel que fa a escriptors, hi treuen el nas Breat E. Ellis, Kerouak, D. Foster Wallace, Burroughs, Lowry, Palahniuk, John Fante, Kierkegaard i, naturalment, Bukowski. Ja us feu una idea de per on va l'estil, oi? Però també hi són Freddie Mercury, Ian Curtis, Nirvana, Lou Reed, Manolo Escobar, Abba, Gary Oldman, Ivan Zulueta, The Cure, Orson Welles, Michael Jackson... A més de marques i models de tota mena d'objectes.

Venturini podria ser una mena d'alter ego de Benvenuty, però podria no ser-ho. Poc importa, perquè el que compta és que la narració funciona amb aquell gust a vérité, a obra catàrtica, vivencial, de reflexió permanent a través de les accions. Si tot és una ficció no perd valor, al contrari.

El lector s'enganxa a la narració eixamplant la capacitat de sorpresa, no tant pels girs argumentals, més aviat perquè, quan entres en el joc de Benvenuty/Venturini, és com agafar-li la mà i deixar que et passegi per un parc d'atraccions de sensacions: del riure al vertigen, de la nàusea a la pena, de les opinions coincidents als nous coneixements. Perquè Benvenuty ens parla de temes universals com la família, la mentida, l'amor, la mort, el passat i com acabar amb ell; i de concrets, com l'especulació immobiliària, com s'adultera la cocaïna i la malaltia adrenoleucodistròfia. I ho fa en un format d'àlbum de fotos de la quotidianitat, cara B, una mica sòrdida, però ben real.

Benvenuty narra amb nervi i a través d'unes descripcions originals que s'agraeixen. Hi ha un esforç –o potser és una qualitat espontània– per sortir del tedi estètic habitual de la novel·lística que ocupa les llistes de més venuts, però sense excessos indigeribles. Tot s'entén perfectament, i això que està construït a base de diàlegs indirectes, un sistema de reiteracions cícliques, frases deixades a mitges perquè ja se sap què més diran (envejable recurs) i un ús innovador de les barres per concatenar idees, com les que separen els versos en un poema transcrit tot seguit.

Que ningú s'espanti, aquestes serien les característiques tècniques diferenciadores principals, la resta és un bon saber fer tradicional amb què aconsegueix transmetre l'angoixa del drogoaddicte, de qui juga amb una doble personalitat, de qui enganya la parella –no es limita al clàssic adulteri, és un manual sencer sobre l'engany!–, de qui es qüestiona la vida i com afrontar-la, de qui es resisteix a ser un ninot de Playmobil amb xandall de supermercat. És un cant a l'inconformisme.

Hi llegim: “El problema del nihilisme és que no serveix per a res.” Quan està ben narrat, pot aconseguir el prec del títol de l'obra: et puja tot i et permet un agradable cap de setmana als núvols literaris.