José de Udaeta, el savi de les castanyoles, mor als 90 anys

«Les castanyoles són universals i, de fet, són l'instrument més antic que hi ha: és el xoc entre dues pedres, dues festes, dues petxines», explicava De Udaeta en una entrevista de fa uns anys a El Punt. Convertit en concertista de castanyoles després d'una carrera com a ballarí i coreògraf, De Udaeta havia ofert des del 1976 nombrosos recitals arreu del món interpretant composicions pròpies i, també, música de Vivaldi, Bach, Mozart, Beethoven o Debussy. El mestre Von Karajan l'havia convidat com a solista al Festival de Salzburg i, a Montserrat Caballé, l'havia acompanyat a la Scala de Milà, el Covent Garden londinenc i altres teatres lírics de prestigi, sobretot d'Alemanya, país on gaudia d'un gran reconeixement. «Abans que jo només hi havia dones concertistes de la castanyola: Carola Goya, Emma Maleras i Lucero Tena. I vaig pensar: per què no pot fer-ho un home? Jo he desenvolupat el meu estil de tocar-les, a la manera d'un ballarí, movent els braços.»

Fill d'una família de l'alta burgesia catalana, José de Udaeta va començar a fer classes de dansa de manera clandestina mentre estudiava medicina i abans de triomfar amb les castanyoles ja ho havia fet com a ballarí, amb la suïssa Susanne Audeoud, en teatres de tot el món. Retirat dels escenaris el 2004 amb un emotiu espectacle que establia un diàleg entre les castanyoles i els batecs del cor, De Udueta vivia des de feia uns anys a Sant Feliu de Guíxols, tot i que el seu nom es vincula també amb el de Sant Pere de Ribes –on va ser inquilí del castell més de trenta anys– i Terrassa i Rubí, on va presentar diferents projectes.