La banda de Lleida reneix, i amb ganes

La Banda Muni­ci­pal de Lleida cele­brarà el 2016 el seu vintè ani­ver­sari, tot i que acaba de com­me­mo­rar el seu pri­mer cen­te­nari. Aquesta doble efemèrides es deu al fet que l'actual Banda Muni­ci­pal de Lleida es va crear el 1996, després de sei­xanta anys sense for­mació musi­cal a la ciu­tat. La dar­rera banda de Lleida s'havia dis­solt i havia des­a­pa­re­gut a causa de la Guerra Civil espa­nyola. No obs­tant això, l'actual for­mació és hereva de la que un bon gra­pat de músics locals van cons­ti­tuir i desen­vo­lu­par a prin­ci­pis del segle pas­sat, lide­rats per Jaume Roig i Torné.

El pri­mer grup esta­ble de músics muni­ci­pals de Lleida es troba docu­men­tat el 1427. Els músics eren cri­dats per a les pro­ces­sons i les des­fi­la­des tra­di­ci­o­nals i, com es deia, també en con­vo­catòries popu­lars solem­nes com ara visi­tes reials i d'altres dig­ni­tats. Bàsica­ment eren trom­pe­ters i tim­ba­lers, uns ofi­cis que pas­sa­ven de pares a fills, i amb ins­tru­ments molt sim­ples, segons explica el catedràtic de música Lluís Her­rera, un dels prin­ci­pals experts sobre la història de la música llei­da­tana.

L'acti­vi­tat dels trom­pe­ters i dels tim­ba­lers es va man­te­nir sense can­vis fins a prin­ci­pis del segle XIX, quan les ban­des de música els van subs­ti­tuir. El 1823, un docu­ment con­ser­vat a l'Arxiu Muni­ci­pal de Lleida cer­ti­fica l'existència d'una banda for­mada per dinou músics que tenia com a fina­li­tat l'acom­pa­nya­ment de l'Ajun­ta­ment en sis fun­ci­ons anu­als. Her­rera, però, creu que hi hau­ria hagut for­ma­ci­ons més anti­gues.

És l'any 1869 que neix a Lleida l'ano­me­nada Banda Popu­lar. El mes­tre Jaume Roig va ser l'impul­sor d'aquesta for­mació, que, més tard, amb Cosme Ribera, ja a prin­ci­pis del segle XX, va asso­lir un gran nivell musi­cal. Aquesta ini­ci­a­tiva va com­por­tar l'apa­rició d'altres agru­pa­ci­ons musi­cals simi­lars com ara la Banda Lira Popu­lar (1889), la Banda de la Casa de Mise­ricòrdia (1892) i la Banda de Santa Cecília (1900).

En vista d'aquest viu ambi­ent musi­cal i del fet que el con­sis­tori ente­nia que neces­si­tava una banda, va optar per con­vo­car un con­curs. La millor banda va ser la muni­ci­pal. I el 1914 es va cele­brar aquesta com­pe­tició al Tea­tre dels Camps Eli­sis, al qual, mal­grat tot, només es va pre­sen­tar la Banda Popu­lar. Aquesta for­mació, per tant, va pas­sar a deno­mi­nar-se Banda Muni­ci­pal, sota la direcció de Josep Vila. És per aquest motiu que l'actual Banda Muni­ci­pal de Lleida es pot con­si­de­rar la suc­ces­sora natu­ral de l'antiga Banda Popu­lar, segons con­firma el direc­tor de la for­mació i impul­sor de la banda, Ama­deu Urrea.

La for­mació va tocar per la ciu­tat fins a la Guerra Civil, de manera que era la res­pon­sa­ble musi­cal de pro­ces­sons, des­fi­la­des i fes­tes. I, a més dels esde­ve­ni­ments espe­ci­als, també tocava cada diu­menge als Camps Eli­sis, el prin­ci­pal parc de la ciu­tat i on ana­ven a pas­se­jar cen­te­nars de llei­da­tans. Després va des­a­parèixer i la ciu­tat no ha tin­gut cap altra banda muni­ci­pal i menys encara amb aquesta deno­mi­nació.

No va ser fins a l'any 1996 que el pro­fes­sor del con­ser­va­tori i músic Ama­deu Urrea va ela­bo­rar el pro­jecte de cre­ació de la banda de Lleida i el va pro­po­sar a la regi­do­ria de Cul­tura i a l'ales­ho­res alcalde Antoni Siu­rana, que va donar el vis­ti­plau a la ini­ci­a­tiva.

I, des d'ales­ho­res, han anat crei­xent i tre­ba­llant per millo­rar i també per incor­po­rar la Banda Muni­ci­pal de Lleida als diver­sos fes­ti­vals i con­cur­sos de ban­des que se cele­bren a Europa.

De l'antiga for­mació musi­cal, en con­ti­nuen inves­ti­gant la tra­jectòria en col·labo­ració amb el catedràtic Lluís Her­rera i la cap de l'Arxiu Muni­ci­pal, Elena González. Urrea expli­cava que han loca­lit­zat par­ti­tu­res dels ger­mans Roig i d'altres autors locals i que, per tant, una de les fei­nes que fa ara és digi­ta­lit­zar aquesta docu­men­tació i fer-ne els arran­ja­ments opor­tuns per ade­quar-ne la inter­pre­tació als ins­tru­ments actu­als, que en alguns casos són prou dife­rents. Un exem­ple d'aquesta recerca és la par­ti­tura d'Els iler­ge­tes, un rigo­don repe­ti­tiu i sen­zill que Jaume Roig i Torné va com­pon­dre a prin­ci­pis del segle pas­sat. Urrea expli­cava que, a més de recu­pe­rar autors i com­po­si­ci­ons, també gra­ven aques­tes inter­pre­ta­ci­ons per faci­li­tar-ne la difusió i perquè altres for­ma­ci­ons les puguin tocar. Aquesta peça llei­da­tana i dedi­cada a la Pae­ria es va tor­nar a estre­nar amb motiu del cen­te­nari de la banda i dins dels actes de com­me­mo­ració dels 750 anys de la Pae­ria.

Aquesta línia de tre­ball es fa en paral·lel amb la recerca històrica, que ja és més difícil, sobre­tot pel que fa a la recerca de foto­gra­fies de les pri­me­res ban­des muni­ci­pals. Hi ha molt poc mate­rial i és un patri­moni que es vol­dria recu­pe­rar, segons el direc­tor de la banda.

Quant al fun­ci­o­na­ment de la for­mació musi­cal, té la seu a l'Audi­tori Enric Gra­na­dos de Lleida, ja suma cin­quanta mem­bres i cada any regis­tra una rotació d'entre sis i set per­so­nes. Una de les sin­gu­la­ri­tats de la banda de Lleida és la bar­reja gene­ra­ci­o­nal, ja que hi ha jubi­lats, adults i estu­di­ants, i tots amb un nivell alt de for­mació musi­cal que els per­met par­ti­ci­par i for­mar part de la banda. Ama­deu Urrea expli­cava que es fan pro­ves de selecció cada any per cobrir vacants i que s'exi­gei­xen uns mínims. “El que ens interessa és apro­fi­tar al màxim el patri­moni musi­cal de la ciu­tat, que per sort creix molt, i cada vegada hi ha més per­so­nes amb for­mació musi­cal”, asse­nyala.

No són fun­ci­o­na­ris ni cobren de l'Ajun­ta­ment al marge de rebre ajuts per man­te­nir l'acti­vi­tat, que se cen­tra en una tem­po­rada esta­ble a l'Audi­tori. També fan un con­cert anual dedi­cat a des­co­brir alguna peça nova o algun autor local fruit del tre­ball de recerca esmen­tat abans, així com els con­certs a l'aire lliure com ara els de Sant Jordi, la Diada i els de festa major.

Ama­deu Urrea rei­te­rava que els recur­sos els des­ti­nen a “inver­tir en la for­mació i en for­mació”: hi incor­po­ren direc­tors o pro­fes­sors con­vi­dats per a ses­si­ons espe­ci­als i par­ti­ci­pen en con­cur­sos o fes­ti­vals inter­na­ci­o­nals, que són com un premi per a la banda.

L'acti­vi­tat de la Banda Muni­ci­pal de Lleida i les neces­si­tats de la ciu­tat en l'àmbit de la música han pro­vo­cat que de la for­mació muni­ci­pal hagin sor­git altres enti­tats com ara la Cobla Muni­ci­pal de Lleida, que va suplir des del 2002 la des­a­pa­rició de la Prin­ci­pal de Lleida, i la Iler­band, una for­mació més petita que la banda, amb més metall i dedi­cada des del 2010 a actu­a­ci­ons més de car­rer i d'un caire més fes­tiu.

Ama­deu Urrea expli­cava que la Banda Muni­ci­pal de Lleida era l'única for­mació musi­cal al ter­ri­tori quan va néixer, però que amb els anys s'han vist acom­pa­nyats d'altres for­ma­ci­ons com ara l'Orques­tra Simfònica Julià Car­bo­nell de les Ter­res de Lleida.

Aquest procés ha pro­vo­cat que en un prin­cipi pot­ser toques­sin més peces simfòniques i s'apostés pels autors clàssics, com­bi­nat amb les par­ti­tu­res pròpies de banda. Ara aquesta funció simfònica l'han dei­xat de cos­tat i l'han reser­vat per a les for­ma­ci­ons espe­ci­a­lis­tes en la matèria, i han pas­sat a cen­trar-se en la música de banda, “que té una gran popu­la­ri­tat a Europa, amb molta pro­ducció i qua­li­tat pel que fa a reper­to­ris. “A la vegada, som una for­mació que tant podem fer incur­si­ons als clàssics com ser ago­sa­rats i apos­tar pel pop, el jazz i el swing, sense dei­xar de cos­tat les peces habi­tu­als de les ban­des, com la música popu­lar i les sar­su­e­les, que sem­pre ens les dema­nen.”

BANDA

MUNI­CI­PAL

DE LLEIDA

ANY DE FUN­DACIÓ:

1914

POBLACIÓ:

LLEIDA

NOM­BRE DE MÚSICS:

50