El periodista depredador

La primera pel·lícula de Charles Chaplin és Making a living (1914) i va ser rodada abans del naixement del personatge de Charlot. Chaplin hi interpreta un fals aristòcrata que s'aprofita d'un amic seu, li roba la càmera i manipula les imatges d'un accident per guanyar diners. Resulta curiós comprovar com la figura del personatge que amb una càmera manipula la veritat per aconseguir l'exclusiva continua vigent i serveix per proposar una reflexió sobre el periodisme, l'ètica i el negoci. Nightcrawler, de Dan Gilroy, es presenta com una àcida reflexió sobre com el periodisme converteix en mercaderia el dolor dels altres. El protagonista és un pobre desgraciat que en un accident de trànsit descobreix que pot guanyar diners capturant imatges per vendre-les a les cadenes de televisió. El fals reporter es transforma en una au depredadora nocturna que consumeix carnassa i l'exporta sense cap moral.

Dan Gilroy reprèn una tradició cinematogràfica que passa per la figura del reporter d'El gran carnaval, de Billy Wilder, i el fotògraf interpretat per Joe Pesci a El ojo público, de Howard Franklin, una oblidada gran pel·lícula amb la qual estableix un curiós diàleg. La denúncia contra el sensacionalisme periodístic se centra en la manca d'ètica del reporter, però també en com la cadena de televisió troba en el depredador algú que li fa la feina bruta i li permet mantenir el negoci sensacionalista forçant els límits. La relació que s'estableix entre el periodista Louis Bloom –esplèndid Jake Gyllenhaal– i la responsable d'emissions de la cadena –Rene Russo– serveix per mostrar quins són els vasos comunicants que s'estableixen entre qui fa la feina bruta i qui disfruta mostrant-la.

Nightcrawler no es queda només amb la denúncia del sensacionalisme periodístic i el debat ètic, sinó que explora la veritable dimensió nocturna del relat. La figura de Louis Bloom sembla evocar lleugerament la figura de Leopold Bloom de l'Ulisses de Joyce. El director Dan Gilroy ha incidit en aquesta hipòtesi ja que vol establir un punt de contacte amb la passejada d'aquest per Dublín amb els recorreguts que el protagonista de Nightcrawler duu a terme per Los Angeles. La manera com Gilroy filma la nit de la ciutat com un espai laberíntic en què es refugia allò més fosc de la condició humana resulta enlluernadora. Hi ha una tensió amb el tractament de l'espai que aparta la pel·lícula de les lleis del thriller i reforça el recurs moral sobre la corrupció interior de l'individu.