A casa de la pintora de Vilassar de Mar

Lliure, ingenu, espontani, autodidacte, acolorit, somiador i infantil. L'art naïf no deixa indiferent ningú i acostuma a tocar l'ànima d'aquells que s'hi apropen. La comarca del Maresme està d'enhorabona perquè ha recuperat, després d'un llarg i complicat procés, el llegat d'una de les seves màximes exponents: l'artista Carme Rovira. La pintora de Vilassar de Mar, com va ser coneguda durant molts anys, reviu amb més força des de finals de desembre amb l'obertura al públic –amb visites concertades– de la que va ser la seva casa i que va cedir a l'Ajuntament perquè en fes un museu ara fa deu anys. Malgrat la bona predisposició del consistori de donar sortida a l'última voluntat de l'artista, problemes vinculats a una deficient conservació de l'immoble i, especialment, a l'elevat cost de les reparacions –uns 45.000 euros– que incloïen la restauració de les pintures exteriors, han anat dilatant en el temps un espai cultural que ara, finalment, llueix amb tota la seva esplendor. La regidora de Cultura, Paquita Gonzàlez (CiU), no amaga la seva satisfacció davant el resultat després d'un camí tan llarg. “El fons de l'artista l'integren 327 obres, amb les quals anirem renovant les peces que hi ha exposades a la casa”, comenta. L'edifici, que comparteix jardí amb un altre domicili particular i que té una part llogada que ara no es pot fer servir, s'ha restaurat mantenint la fidelitat a l'espai íntim on la pintora va deixar lliure la imaginació i on va recrear sense límits paisatges idealitzats, on els ocells volen en cels blavíssims i els colls llargs de les girafes dansen amb els troncs de les palmeres.

La regidora explica que l'espai manté la distribució original del domicili i és en el primer pis on s'ha instal·lat la sala d'exposicions amb una mostra de les pintures i escultures més representatives de la primera època de Carme Rovira. L'escala que conduïa a les golfes és plena ara del conjunt de caps de ceràmica, un dels trets destacats de la seva obra, i també s'han conservat espais com el bany, la cuina i l'habitació decorats amb els mobles que feia servir. “En aquests espais hem volgut crear un diàleg entre les peces que va crear Carme Rovira i els objectes que la van acompanyar en vida i que formen part de la seva història, com ara cartes o fotografies”, explica la regidora de Cultura. Gonzàlez comenta que l'objectiu de la casa museu s'orienta en una doble vessant: revifar la memòria d'aquells que la van conèixer o que n'han fet un referent de la història local i aplanar el camí perquè la descobreixin les noves generacions per a les quals la Carme Rovira no va més enllà d'un nom. “Per això tenim molt d'interès que visitin la casa les escoles, perquè estem convençuts que els infants se sentiran atrets per una obra que els és molt propera, que es mou en el mateix espai en què ells interpreten el seu món”, puntualitza, i recorda que el projecte per recuperar el llegat de Carme Rovira encara té molt camí per recórrer. “Un cop quedi lliure la zona que està llogada veurem de quina manera la podem afegir a aquest primer discurs de la casa museu que acabem d'inaugurar”, assenyala.