Sàtira salvatge i escatològica

Sempre és un bon moment per recordar l'humor salvatge, vidriós i insolent d'El Papus, una publicació emblemàtica del postfranquisme i la Transició espanyola que es va publicar entre el 1973 i el 1987.

Però en aquests moments en què la intolerància més irracional i assassina ha pres com a víctima els iconoclastes autors de la revista francesa Charlie Hebdo, l'homenatge resulta especialment oportú. No només perquè El Papus tenia com a fonts confesses d'inspiració les publicacions Hara-Kiri i Charlie Hebdo sinó perquè al seu dia també la seva lluita per la llibertat d'expressió es va saldar amb sang: l'atemptat per part de la ultradreta que va viure la redacció de la revista el 20 de setembre del 1977 va tenir com a resultat la mort del conserge Manuel Peñalver i diversos ferits. D'altra banda, al llarg de la seva història El Papus va ser objecte d'un reguitzell d'expedients i judicis.

Ara, l'editorial ECC ha començat a recuperar les pàgines més significatives d'El Papus –que al seu dia va reunir alguns dels noms més brillants de les noves generacions de l'humor gràfic del nostre país– amb la col·lecció Antología poética de ‘El Papus', que s'obre amb una recopilació de la sèrie Sor Angustias de la Cruz, de Jordi Amorós, Ja.

Ja va formar part –juntament amb Óscar Nebreda, Fer, L'Avi i el desaparegut Ivà– d'un grup d'autors fortament influenciats pel dibuixant Reiser, que es van caracteritzar per l'espontaneïtat del seu traç –en alguns casos lletgista– i per un llenguatge que transcrivia de manera literal l'argot del carrer. Protagonitzada per una monja que té cura –en teoria– d'ancians malalts, Sor Angustias de la Cruz és una obra profundament anticlerical, d'un humor deliberadament barroer i escatològic que polvoritza de manera hilarant les fronteres del bon gust. La pròxima entrega d'Antología poética de ‘El Papus' correspon a una altra sèrie de Ja, Hombre rico, hombre pobre.