Vaca morta i poll pensador

El 1997 es va estrenar la sèrie de David Feiss Cow & Chicken. Els protagonistes eren dos germans, una vaca i un pollastre. Els pares eren quatre cames humanes (dues per a cada progenitor, se suposa). L'humor surrealista d'aquells dibuixos animats posaven a prova l'elasticitat de la fantasia i de l'humor de nens i d'adults.

L'editorial de Santander Milrazones ofereix dues novetats que, tot i que tenen més fondària intel·lectual, em remeten a aquella divertida sèrie, pels dos protagonistes –una vaca i un pollet d'ocell– i per l'originalitat de totes dues propostes, d'autors diferents.

A La vaca Victòria, Nono Granero ens narra les diferents possibles morts de la vaca protagonista. Tal com sona i sense manies. Cada supòsit, a través d'un nexe rimat, ens obre les portes d'una doble pàgina acolorida amb una escena molt creativa de contingut i de dibuix. Quan va morir de pulmonia va esdevenir poesia, per exemple. La feina de traducció ha d'haver estat força estimulant.

Sóc en Felip Pinsà encara té més virtuts. Deacon barreja a la trama de manera admirable conceptes filosòfics com ara la consciència d'un mateix, la diferència que podem marcar del grup com a individus, les projeccions de futur, la tria dels camins més adequats... Les il·lustracions de Schwarz són senzilles però molt efectives, començant pel protagonista, el pollet Felip, dibuixat amb una empremta d'un dit sucat en color vermell.

Dos llibres magnífics que permeten moltes lectures i relectures, riure i pensar, que no és incompatible si està ben escrit i dibuixat.