Falles mundials del Pirineu
La candidatura com a patrimoni immaterial de la humanitat arriba a la fase final
La resolució es coneixerà al novembre a l'Àfrica
Lidera el projecte amb el suport dels estats espanyol i francès
El Pirineu ja ho té tot gairebé a punt per aconseguir un nou reconeixement internacional. La Unesco decidirà, durant l'assemblea de Namíbia, del 30 de novembre al 4 de desembre, si considera les falles patrimoni immaterial de la humanitat.
La candidatura Festes del foc del solstici d'estiu dels Pirineus va fer ahir a Barruera l'última trobada tècnica, en la qual van incorporar algunes correccions que la Unesco els va assenyalar abans de donar per tancat l'expedient. “Ara toca esperar a l'octubre per saber si estarem a la final, però la veritat és que tenim moltes possibilitats d'obtenir la declaració”, explicava Joan Perelada, alcalde de la Vall de Boí i un dels impulsors del projecte.
La candidatura inclou 63 pobles de Catalunya, la Val d'Aran, Aragó, Andorra i el sud de l'Estat francès amb tradició de falles per Sant Joan, dels quals una quinzena són catalans. La festa té orígens ben antics, prehistòrics, segons alguns, i medievals, segons altres. El foc n'és el protagonista i es relaciona amb el culte primitiu als déus per a l'èxit de les collites, l'arribada del bon temps en el solstici d'estiu, però també hi ha qui hi veu rituals solars, de fecunditat o aparellament i per espantar els mals esperits.
La festa de les falles, haros o brandons consisteix en un grup de joves –abans eren tots solters– que baixen corrent amb teies enceses de les muntanyes fins al centre de la vila. Allà els espera tot el poble i junts encenen una gran foguera, que molts cops és un gran pal preparat durant setmanes. Música i ball completen la tradició.
La festa ha pres força en els últims anys, i s'ha convertit en un atractiu cultural, turístic i de cohesió social en pobles que abans d'acabar el segle XX patien molt per mantenir la població i les seves tradicions.
Aquesta declaració mundial els situaria encara més com a destí turístic per viure una tradició “que és un gran espectacle, amb molt sentiment per la gent del Pirineu i que és una festa que no hem perdut mai”, segons Perelada.
Aquest va començar el 2007 les primeres converses amb les autoritats andorranes per bastir aquesta candidatura a patrimoni de la humanitat. Es tracta d'una estratègia intel·ligent que ha aconseguit consens, no ha barrat el pas a possibles candidatures de cap dels estats participants i, a més, s'ha pogut tramitar amb més celeritat.
La candidatura la lidera Andorra, i així no hi ha els filtres ni la burocràcia que hi hauria si es fes des de l'Estat francès i, sobretot, l'Estat espanyol. Uneix tot el Pirineu, al marge de fronteres, i totes les festes del foc de la zona, que en són moltes i vives. El projecte es va tramitar a la seu de la Unesco de París el març del 2014 i ara encara la recta final.
Al marge de l'obligatori dossier que l'organització mundial fa presentar, amb els suports institucionals i material gràfic, també s'ha realitzat un vídeo divulgatiu i de cara a aquest any s'ha previst elaborar un calendari unificat de les falles de tot el Pirineu, segons va explicar ahir Joan Ramon Piqué, president de l'associació de municipis fallaires del Pirineu. També es prepara una exposició que es portaria a les grans capitals espanyoles i franceses i a Andorra per donar a conèixer les falles.
Els punts forts de la candidatura són la internacionalització, ja que hi ha poques propostes que abracin diversos estats, i el fet que l'origen del projecte neix de les associacions culturals i dels pobles i no pas de les institucions, segons Perelada, la qual cosa ajuda a fer que la gent hi aporti feina i il·lusió.
Competir, per ara, amb altres 47 finalistes
La Unesco té en curs 47 candidatures per assolir la declaració de patrimoni cultural immaterial de la humanitat, una cursa que a l'octubre quedarà reduïda a menys candidats perquè un mes més tard s'aprovin les declaracions del 2015.
Aquest reconeixement que reclama el Pirineu ja el tenen altres tradicions catalanes com ara la Patum de Berga (2005) i els castells (2010), tot i que Catalunya també comparteix la declaració per la dieta mediterrània (2010). A més de l'immaterial, hi ha un bon grapat de monuments catalans que també han estat seleccionats com a patrimoni cultural de la humanitat, com per exemple l'obra de Gaudí (1984 i 2005), el romànic de la Vall de Boí (2000), el monestir de Poblet (1991), el Palau de la Música Catalana i l'Hospital de Sant Pau a Barcelona, obres de Lluís Domènech i Montaner (1997); el conjunt arqueològic de Tàrraco (2000) i l'art rupestre de l'arc mediterrani (1998).
Entre el patrimoni natural, cultural i immaterial, ja hi ha més d'un miler de declaracions arreu del món.
La declaració no comporta cap premi en metàl·lic ni subvencions, però, en canvi, la Unesco sí que exigeix un manteniment de les característiques de la tradició o del monument.
