Teatre

concert

guillem vidal

El dia en una ciutat... nova

La cantant i actriu lisboeta Maria de Medeiros, amb residència actual a Barcelona, presenta demà al Festival Barnasants el disc ‘Pájaros eternos'

Veïna, en l'actualitat, de Barcelona després d'haver viscut en ciutats com ara París, Lisboa i São Paulo, Maria de Medeiros (Lisboa, 1965) continua compaginant pel·lícules (tant al davant com al darrere de la càmera) amb cançons. Casada amb un català que va conèixer durant el rodatge, l'any 1993, de Huevos de oro de Bigas Luna, la multifacètica artista es congratula de poder presentar finalment a la seva nova ciutat d'acollida Pájaros eternos (Timit, 2012), un disc reposat i delicat cantat en portuguès, anglès i castellà on De Medeiros –que, en aquest treball, s'estrenava com a compositora i escriptora– entrellaçava cadències brasileres amb músiques com el fado, el jazz, el flamenc o el blues. “La música d'artistes com Caetano Veloso, Gilberto Gil o Chico Buarque ha marcat la meva generació”, assegura. “Quan Portugal va posar fi a la dictadura, el país es va obrir molt a Brasil i tots aquests músics no paraven d'actuar-hi. Se'ls associava amb els nous temps.” No feia gaire, aleshores, que De Medeiros havia tornat a Lisboa, on el seu pare –músic– i la seva mare –periodista– s'havien traslladat a viure després de passar uns quants anys a Àustria. “Va ser un xoc. Veníem d'un país net i polit i vam arribar a un altre on, recordo, els carrers estaven molt bruts. Arran de la feina de la meva mare vaig viure aquells canvis a Portugal molt de prop. La nova constitució es pot dir que la vaig veure escriure i vaig entrar en contacte amb personatges històrics com el capità Salgueiro Maia, de qui depenia que la revolució fos pacífica o acabés en un bany de sang i en qui vaig basar Capitanes de abril” [la seva opera prima com a directora, l'any 2000].

Conscient que la influència de la seva mare és palesa, també, en obres com Los ojos de Bacuri, un documental sobre els crims de la dictadura militar brasilera que va dirigir ara fa dos anys, De Medeiros fixa la mirada en la realitat a Nace el día en la ciudad –la cançó que tancava Pájaros eternos, coescrita amb Raimundo Amador–, on descriu una metròpoli en crisi. “Seguim igual, i a Portugal fins i tot pitjor. M'indigna que es continuï posant d'excusa l'economia per justificar les retallades en cultura, quan cada vegada es fa més evident que són ideològiques.”

Maria de Medeiros –que, arran del vintè aniversari de Pulp fiction, la pel·lícula amb la qual es va fer famosa, ha de tornar a respondre, amb més aviat poques ganes, mil preguntes sobre aquell cèlebre rodatge amb Tarantino– actuarà demà a Luz de Gas (21 h) en el marc del Barnasants.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.