L'altra torre de Babel

L a torre de Babel és un edifici citat a la Bíblia que pujava cap al cel, amenaçant la llei de la gravetat i els designis de Déu. Aquest, per evitar el propòsit dels humans, va fer que, d'un dia per l'altre, tots parlessin idiomes diferents i no hi hagués manera que l'obra seguís avançant. Una torre de Babel és, també, una aventura en què conviuen persones de diferents cultures, idiomes i maneres d'entendre la vida. El Festival Internacional del Circ Ciutat de Figueres ha sabut trobar un llenguatge comú entre tots els artistes vinguts d'arreu, que, per definició del festival, han de ser artistes de fora d'Europa –tots els números que s'hi presenten han de ser inèdits al continent–. La quarta edició segueix amb la fragilitat d'aquesta torre, perquè bona part del pressupost depèn de l'èxit d'entrades de totes les funcions i, sobretot, del fet que no hi hagi cap anul·lació –i en això la tramuntana els amenaça, però encara els ha respectat prou.

Continua creixent. Ara ja es posaran a la venda més de 32.000 entrades si es compten totes. El gran trumfo del festival internacional és que els artistes vénen de franc, interessats a poder accedir al mercat del circ europeu. L'organització, evidentment, els cobreix totes les despeses de viatge i allotjament, tant d'artistes com de la seva família. Són unes 200 persones de setze països que es mouen per atendre els 82 artistes que actuaran en els diferents espectacles.

El funcionament per aconseguir l'Elefant d'Or és similar al de les tres edicions anteriors: un jurat professional triarà els millors números que bastiran el programa de l'Espectacle d'Or. És la gran final. Tots sortiran dels números que s'hauran vist en l'Espectacle Blau i el Vermell. Poder dividir tots els números en dos espectacles permet construir un programa atractiu i variat per al públic, sigui en la cita que sigui. Perquè les entrades per a l'Espectacle d'Or –que es fa un dilluns, trencant la lògica dels certàmens internacionals però que ja s'ha constatat que no refreda l'interès dels fans del circ internacional– són les més buscades. En només tres anys, el festival s'ha situat com el segon de més repercussió a Europa, després del degà de Montecarlo, que té més espectadors però que disposa de dos caps de setmana d'explotació i un pressupost molt més elevat. Però és que no és estrany que alguns dels números que han debutat a Figueres després aconsegueixin un lloc d'honor en el de Montecarlo de l'any següent, entre molts altres festivals.

Les enquestes al públic van revelar l'any passat que la pitjor deficiència era la visibilitat. A partir de dijous, el festival es podrà veure a la pista provisional sense columnes interiors més gran d'Europa. Encara més, la seva estructura –que no té la forma clàssica de sostre en punxa, sinó un sostre molt més pla– permet habilitar espai per a números de gran aeri. Així, dels 24 números, fins a set són d'aquesta categoria, una especialitat a la qual s'havia de renunciar any rere any per falta d'espai. Pel que fa a artistes, retornen de Corea del Nord –trapezis volants i també antipodisme amb icaris: acrobàcia amb pilotes mentre un portador llança la seva partenaire, que fa salts mortals–, i la comèdia arriba principalment de l'Amèrica Llatina –la comicitat de Rulo, de Mèxic, o del clown Matute, de Xile, o canviar-se de roba en dos segons a càrrec d'uns cubans–. El que generarà més impacte són els números poc convencionals, com és la contorsió del rus Aleksander Batuev, la perxa amb cintes provinent del Kazakhstan i l'increïble antipodisme vingut de la Xina. Una altra Babel és possible. Figueres ho demostra.