Fornets

Al Baix Camp descobreixo que dels nínxols en diuen fornets. Fornet com a diminutiu de forn. M'ho diuen concretament a Almoster, una bella vila propera a Reus. El primer que penso quan els ho sento dir és que aquests mosterencs (el gentilici en el qual es reconeixen per raons que ara seria llarg d'explicar) han estat uns avançats en tècniques d'incineració. Però no és el cas. Dels nínxols ja en deien fornets molt abans que fos habitual incinerar cadàvers. Per la forma, que recorda un forn. Quan, ja posats, indago sobre si tenen cap fórmula local per anomenar el cementiri em deixen anar un localisme detonant: “Tots acabarem al Maset de la Polla.” Naturalment, es refereixen a la casa més propera a l'actual emplaçament del cementiri. El maset és un mas petit i la polla en qüestió, una gallinàcia.

En el català que ara es parla, per no dir-ne catanyol, relacionar la mort amb una polla resulta xocant. Una barreja d'Eros i Tànatos que fa pensar en la curiosa etimologia del verb fornicar. Es veu que aquest verb tan luxuriós prové del llatí fornix (volta, túnel), que deriva del mateix radical que forn, fornal o fornícula. L'al·lusió arquitectònica lligaria amb el fornici per les mateixes raons metonímiques que han transformat el Maset de la Polla en sinònim de cementiri.

Resulta que en l'època romana les prostitutes solien exercir el seu vell ofici sota els fornicis (voltes, túnels), de manera que la llengua va traslladar el nom del lloc a l'activitat que s'hi feia. El cicle de la vida, doncs, es fa complet al voltant d'un forn. Ens engendren ben fornejats sota un fornix, vivim amb els de la nostra fornada i ens enterren en un fornet.