«La Fénix Troyana» de Xelva fa hui cent anys
Va nàixer l'any 1915 per retre un homenatge al doctor Mares que va publicar un llibre de gran volada 270 anys abans
L'1 de març de 1915, al carrer Quart número 32 de València, va veure la llum el primer exemplar de «La Fénix Troyana», una revista bimensual que abraçava aleshores, agricultura, comerç, indústria, història, ciència i literatura, tal i com així ho expressava a la capçalera.
L'edició del primer exemplar de huit pàgines en blanc i negre, es féu a l'establiment tipogràfic “Hijos de Francisco Vives Moras” del carrer Hernán Cortes número 8 de la capital del Túria.
Aquest primer número estava dedicat al pare Vicent Mares, un xelvà que va nàixer el 29 de juny de 1633 i que cinquanta anys més tard, va estar capaç de publicar una història universal on incloïa un estudi primfilat sobre Xelva i el seu biscomtat.
«La Fénix Troyana» va nàxier amb una sèrie de propòsits que hui encara continuen vigent: l'estima a la terra i l'homenatge a les persones exemplars que van deixant estela.
Cent anys després, un grup de xelvans i xelvanes, nascuts o adoptats per aquesta vila, segueixen la tasca editorial que l'any 1915 va començar a rodar amb aquests objectius que encara ara romanen sencers.
«La Fénix Troyana» és una revista social i cultural que s'ha convertit en la degana del País Valencià i en referència ineludible de la cultura de la comarca dels Serrans.
Primer article editorial
Redacció“Dos sentimientos nos alientan a dar a luz esta humildísima Revista: el de amor intenso hacia la Patria chica, y el de homenaje de admiración hacia los hombres ejemplares que en nuestro suelo nacieron, por él trabajaron y luminosa estela de honor y gloria dejaron a su paso por el mundo.
Todo lo que signifique progreso, aporte enseñanza, cante virtudes, difunda cultura, revele ilustración, acuse arte o ciencia, todo, en fin, lo que tienda al mejoramiento, defensa y redención de las comarcas chelvana y villarense, encontrará, en nuestras columnas lugar, si no tan excelente como se merezcan nuestros colaboradores, digno y adecuado, por lo menos, y sobre todo, ofrecido con entera voluntad.
Nuestro deseo inextinguible, nuestra ansiedad constante es que Valencia, España y, a ser posible, el mundo entero, sepan que existe en la vieja Iberia un pedazo de tierra de belleza y fertilidad asombrosas, y habitado por los hombres laboriosos y sufridos: un pedazo de tierra con su historia propia, su industria y su agricultura, su comercio, su fisionomía, sus héroes y sus sabios.
Y para que a todas parte llegue el latido del corazón de esta región española, es para lo que nace nuestra Revista, cuyas primeras balbucientes palabras son para ofrecer sus respetos a todos sus hermanos y enviarles su salutación más fervorosa”.
Firmado “La Redacción”, el 1 de marzo de 1915.
