Més que llibres a la Mina

De la indiferència a l'acceptació, així ha estat la percepció dels veïns de la Mina cap a la seva biblioteca, que l'any passat va celebrar el cinquè aniversari. Que els usuaris se l'han fet seva ho demostra el llibre editat amb motiu dels cinc anys de funcionament, elaborat a partir de les reflexions, felicitacions i desitjos per al futur que expressen 170 veïns del barri, que el personal de la biblioteca Font de la Mina va recollir al llarg de l'any passat. “Quan va obrir, vaig pensar que no tindria gaire èxit, però m'alegro d'haver-me equivocat”, explica l'Alan, en una reflexió que coincideix amb el procés que ha anat fent l'equipament.

Els inicis no van ser fàcils. Amb el barri immers en una profunda transformació, començava a materialitzar-se un equipament que fins aquell moment no havia existit. Partia de la base d'un projecte dissenyat durant els anys noranta pels arquitectes Enric Miralles i Carme Pinós. Es volia aixecar un edifici emblemàtic que s'havia de convertir en lloc de trobada i espai de centralitat d'una zona tradicionalment mancada d'equipaments públics. En el moment de la inauguració, el juny del 2009, el barri patia de ple la crisi econòmica global i els veïns van recelar de la utilitat d'una despesa milionària en una zona amb tantes mancances socials.

“Per a què volem tants llibres si no sabem llegir?”, era la pregunta de molts. La majoria mai havien trepitjat una biblioteca i tenien molts dubtes sobre el seu funcionament. “N'hi havia que es pensaven que el llibres que s'emportaven a casa no calia tornar-los i mares que creien que era un espai on podien aparcar les criatures”, explica la directora de la biblioteca, Montserrat Espuga. Ella i el seu equip van tenir clar que la tasca de difusió cultural de l'equipament havia d'anar acompanyada d'una feina de caire social i d'acompanyament dels usuaris. “No n'hi havia prou amb seure darrere el taulell i esperar que la gent vingués a buscar llibres, calia oferir a cadascú allò que li podia interessar”, assegura. Fruit d'aquesta reflexió es van fer canvis per acostar-se als gustos dels usuaris. Un dels que més èxit han tingut ha estat el canvi d'ubicació dels àlbums il·lustrats. “Hi ha adults que volien llegir Mortadel·lo o Astèrix, però els feia vergonya anar-los a buscar a la zona infantil”, manté Espuga. Un altre dels productes amb més èxit són les revistes de cuina, molt populars entre les dones d'ètnia gitana, que representa un volum important d'usuaris. La fan servir sobretot mares amb fills petits, tot i que des de ben menuts ja s'hi acosten sols, fet pel qual han hagut de ser permissius amb l'edat mínima d'entrada de nens sols. Són conscients que la biblioteca és l'alternativa a moltes hores de carrer, sobretot per vacances escolars, i aprofiten per fomentar la lectura a través d'activitats lúdiques. Coneixen bé la realitat de l'entorn. “Som una biblioteca social i hem de seguir complint aquesta funció perquè els usuaris ho demanen i ho agraeixen.” Per això no és estrany veure persones sense sostre que hi passen els dies de fred i pluja.

El president de l'arxiu històric i centre de documentació de la Mina, i profund coneixedor de la realitat del barri, Josep Maria Montferrer, reconeix el paper de la biblioteca com a centre de participació, però vol defugir triomfalismes. “A la Mina, els avenços sempre es fan a petites passes”, conclou.