Geni de les castanyoles

José de Udaeta i París (Barcelona, 1919-Sant Feliu de Guíxols 2009) ha estat una figura indiscutible de la dansa, un coreògraf avantguardista i un autèntic geni com a concertista de castanyoles. Amb la seva parella de ball Susana Audeoud, que va conèixer casualment a l'estudi de Nati Mirskaya, va iniciar durant els anys 40 una llarga i fructífera carrera com a ballarí i coreògraf en els principals teatres europeus. Durant la dècada dels 70 va fer una gira amb Montserrat Caballé iniciada a La Scala de Milà, al Covent Garden de Londres i al Bayerische Staatso de Munic, on varen rebre el Premi de la Crítica. També col·laborà amb Victòria dels Àngels en el Festival de Música de Santander.

El 1985 José de Udaeta va conèixer Herbert von Karajan, que li va encarregar la coreografia de Carmen pels Festivals de Salzburg. El 1991 Carlos Saura el va cridar per a la coreografia d'una nova Carmen a l'Òpera de Stuttgart.

La temporada 1988 va fer el paper d'Herodes en una inoblidable Salomé de Richard Strauss al Liceu amb Montserrat Caballé. José de Udaeta va crear escola impartint cursos de dansa a moltes capitals europees i deixant un llegat d'alumnes fidels al seu mestratge. A partir de 1970 es dedicà a l'art de les castanyoles, seguint el mètode de la seva mestra, Emma Maleras. «Les castanyoles són l'instrument més antic que hi ha: és el xoc entre dues pedres o dues petxines», deia ell.

Altíssim, d'una elegància exquisida, era un veritable gentleman, d'una simpatia desbordant. Tot i que mai manifestava sentir-se decebut, els més propers consideraven que no havia sigut prou reconegut a Catalunya com ho ha estat a Alemanya i a Suïssa. L'Ajuntament de Sant Pere de Ribes es va deixar perdre la seva proposta de convertir el castell del segle X, on tenia el seu estudi, els seus records i l'extraordinària col·lecció de castanyoles de tres-centes peces, en un museu de trobada dels amants de la dansa i del ballet. El Liceu, on debutà el 1946 gràcies al mestre Joan Magriñà interpretant el paper de Pierrot en el Carnaval de Robert Schumann, no ha arribat a temps per fer-li un merescut homenatge.

Els seus darrers anys els va viure sense nostàlgia, amb optimisme jovenívol i preparant encara fites artístiques. Una de les últimes actuacions públiques fou el 15 de maig del 2008 al saló d'actes del Col·legi Sant Ignasi de Sarrià, presentant la Fundació Josep Maria París-José de Udaeta fundada el 2001, i on interpretà de manera magistral una sonata de Beethoven. Era tanta la seva passió per l'escena que quan s'apagava la llum del teatre en acabar una funció Udaeta solia cridar: «Per favor, em moro sense llum!» El mestre ha entrat ara, definitivament, a gaudir de la llum eterna. Esperem que les nostres institucions culturals facin justícia a la memòria d'un dels nostre més insignes artistes internacionals.