EQUIPAMENTS
josep lluís eras / el portal nou
Es pot renéixer d'entre les runes
El municipi d'Alcover rehabilita l'històric convent de Santa Anna per convertir-lo en el Convent de les Arts, espai d'acollida al servei de la creació plàstica i escènica
El convent va ser referent cultural al segle XVI a la demarcació
Als contraforts de la serra de Prades, entre la plana i les muntanyes de l'Alt Camp, despunta un dels projectes culturals més ambiciosos, i a la vegada més modestos, de les comarques tarragonines. Amb el nom de Convent de les Arts, el municipi d'Alcover ha bastit una proposta que dóna valor a un important patrimoni arquitectònic, que també ha dotat la vila d'un espai escènic d'alta qualitat i que, a la vegada, s'ofereix com a futura residència perquè artistes plàstics o dramàtics puguin desenvolupar o treballar les seves creacions. “Ara és un patrimoni que pot ser visitat, un auditori d'alta qualitat i acústica impecable per a concerts i representacions... el següent pas és fer realitat l'espai com a residència d'artistes”, explica Martí Yebras, regidor de Cultura.
Recés dels creadors
Aquesta és ara la tasca que enfila l'Ajuntament d'Alcover, de difondre les possibilitats d'aquest espai únic com a recés dels creadors perquè s'hi puguin establir per desenvolupar les seves creacions. Forma part de la tercera fase de recuperació de l'edifici, on queden 3.000 metres quadrats, sobre l'imponent claustre, per definir com seran les habitacions, els diferents espais de treball, les zones comunes com cuina i menjadors... A la vegada que una comissió també estudia quin haurà de ser el model de gestió d'un projecte tan ambiciós que tothom reconeix que supera l'àmbit local.
Reptes importants que semblen menors després d'haver aconseguit que allò que fa pocs anys era una pila de runa i un abocador de mals endreços torni a brillar amb tota l'esplendor. I és que la recuperació d'aquest edifici de finals del segle XVI i principis del segle XVII, d'excepcionals valors patrimonials, considerat Bé Cultural d'Interès Nacional, no ha estat senzilla.
Colomar, ermita i convent
Durant bona part del segle XVI, l'edifici, o més aviat un antecedent seu, va ser un colomar, després va ser convertit en ermita i, més tard, el 1582, en convent. L'edifici va allotjar una important biblioteca que amb la desamortització va passar a engrossir el que després ha estat la Biblioteca Pública Provincial de Tarragona. Els monjos, a part de les seves funcions religioses, van fer durant aquest espai de temps altres activitats de caràcter educatiu com ara ensenyament general, música i orgue. En certa mesura, el convent ja es va convertir en un focus de cultura, d'una dimensió superior a la local. De fet, els religiosos rebien visites d'altres poblacions i la repercussió de la seva activitat s'estenia per bona part del Camp de Tarragona.
Amb la desamortització de 1835, els monjos franciscans que habitaven el convent es varen veure obligats a abandonar-lo i l'edifici va passar a propietat municipal. Va fer diverses funcions, com hospital de pobres, habitatges particulars o fàbrica de teixits. Uns caps de la Guàrdia Civil en van fer ús com a caserna i, posteriorment, altres caps de bestiar en van aprofitar l'estructura com a refugi.
La degeneració i l'enrunament progressiu havien convertit el convent de Santa Anna gairebé en un abocador on es podia trobar des d'una rentadora malmesa a les restes d'un Seat 850 a qui els propietaris no en volien donar més ús. L'aposta que aquesta legislatura ha fet l'Ajuntament d'Alcover, amb un projecte de recuperació ambiciós, ha disposat de l'1% cultural per finançar tot un gir de mitjó.
Aquest cap de setmana engega la programació de primavera al Convent amb noms com Quim Masferrer a l'escenari. Propostes de diumenge per no entrar en competència amb la programació de Valls, Reus o Tarragona. Aparador per a un poble que ha viscut allunyat d'aquest espai als darrers anys però també per als artistes convidats. “La gent que hi ha actuat, se n'ha enamorat”, afirma amb satisfacció el regidor de Cultura d'Alcover.
