Amb Kafka de còmplice

Ivan Benet advertia als crítics que l'havia triat com a millor actor del 2014 per Informe per a una acadèmia: “Kafka us supera; és el més crítics de tots.” Estava perplex que se'l destaqués davant d'un Lluís Homar (Terra baixa) i Julio Manrique (L'orfe del clan dels Zhao). Els històrics premis de la Crítica de Barcelona tornen per compensar l'angúnia que alguns artistes tenen davant la mirada ferotge dels que diuen la seva opinió sobre què passa a la cartellera. També ho deia Oriol Broggi: és bo per al sistema “que ens veiem de tant en tant”. Sense exagerar, insinuava, irònic. El sector ja va comprovar la bondat de la crítica, quan van arrencar uns guardons l'any 1988. Ahir es va reprendre aquesta festa que pretén reivindicar el bon teatre. La crítica no deixa de ser objectiva però no li fa vergonya mostrar-se còmplice.

Després de cinc anys de buit, els premis de la Crítica tornen un pèl renovats. Ho han fet per destacar el treball de L'orfe del clan dels Zhao (tres premis: espectacle, direcció i dramatúrgia) com a l'espectacle del 2014. Al costat d'aquest muntatge, dirigit per Oriol Broggi, que ja va ser molt reconegut en els premis Butaca del novembre passat, també ha destacat altres valors com ara Rosa Renom (actriu per El president). El muntatge que més reconeixement s'endú és Doña Rosita la soltera, dirigida per Joan Ollé al TNC; va rebre ahir quatre distincions: actriu de repartiment (Mercè Arànega, que la va dedicar a l'Anna Güell i el seu Q-Ars), actor de repartiment (Oriol Genís), vestuari (Míriam Compte) i il·luminació (Lionel Spycher).

Més de 300 persones, majoritàriament artistes, van omplir ahir la sala principal de l'antiga fàbrica Estrella Damm, que patrocinava la gala ahir a la nit. Des d'aquesta edició, cada categoria destaca tres finalistes. I ahir era el torn de descobrir qui era el que destacava sobre els altres. La figurinista i escenògrafa Montse Amenós, de fet, va ser l'única convidada amb la garantia de sortir guanyadora. El premi de la Crítica la va premiar amb el premi a la trajectòria Gonzalo Pérez de Olaguer. Aquesta distinció recorda un dels primers crítics amb qui, precisament, sempre hi havia una dolça amistat amb la professió (tant artística com periodística), pel seu caràcter afable.

El mèrit de la crítica no és tant sentenciar els grans èxits, com donar claus per descobrir nous valors. És notable la projecció que pot tenir Mares i filles (finalista de musical amb Nina i Mariona Castillo) o Bare, per sobre de totes les coses, un musical, fet per la necessitat vital d'estrenar-lo que es va veure l'estiu passat al TGB. Daniel Anglès se sorprenia dels anys en què es crea més per la complicitat que per les possibilitats reals: “Els hi vaig dir que era impossible,” i tot seguit ho van aconseguir. També marca una voluntat la bona feina de la Biblioteca de Catalunya, el Círcol Maldà com a sales de referència juntament amb la Flyhard (la guanyadora de la categoria).

Els premis de la Crítica es donaran, a partir d'ara, al voltant del Dia Mundial del Teatre (27 de març). Es premiaran els muntatges estrenats l'any natural anterior. Després de cinc anys en què els premis van quedar orfes, la plataforma de crítics Recomana, amb la complicitat d'altres col·laboradors, han organitzat aquests guardons molt estimats pel sector. S'ha buscat un jurat de crítics que es mantenen en actiu i publicant en els últims cinc anys. Enguany, a més, s'han arrencat els premis de dansa (Lo real, d'Israel Galvan, i Vader, dels Peeping Tom) i de teatre familiar (L'endrapasomnis, de Teatre al Detall), per fer evident la multidisciplinarietat de les arts escèniques. Broggi admet que la crítica fa mal quan, en llegir-la, es diu “té raó en això”. Kafka amenaça la crítica.