Enxibecat

Ara no sé si és a Santa Maria o a Sant Esteve, però en alguna de les dues poblacions veïnes que llueixen Palautordera al topònim sento la paraula enxibecat. Em diuen que la fan anar com a sinònim d'estar engripat, constipat, refredat, d'haver arreplegat una bona galipàndria, vaja. A Palau m'asseguren que el terme prové del sibec, una malaltia que agafaven els pollets.

De seguida penso que en molts indrets fan anar l'expressió d'estar empiocat, pioc o cloc-piu, totes tres relacionades amb les gallinàcies per la via (Twitter) del verb piular. Potser l'aspecte indefens dels pollets piuladors recorda el que fem quan la febre ens maltracta i ens refugiem, tremolosos, al llit entre ais i uis.

Més enllà de la mena d'ocell que també pot ser un xibec (o sivert), trobo sibec a l'Alcover-Moll relacionat amb algú que és beneitó, curt d'enteniment. La veritat és que en tots aquests anys de voltar pels pobles buscant paraules he trobat unes quantes variacions d'engripat. A Mont-roig del Camp, per exemple, em van dir que una persona constipada estava enxonxida (enxonxit figura al DIEC com a sinònim d'ensopit, de manera que ja té lògica). També és molt estesa la fórmula de no estar gaire catòlic per expressar que algú té un malestar indefinit, però sovint relacionat amb un procés víric.

Ara bé, l'expressió més sorprenent que he escoltat associada a un refredat la vaig sentir a Bagà, capital històrica de l'Alt Berguedà. Els baganesos em van assegurar que quan es refreden estan galois. I, en efecte, trobo galoi a l'Alcover-Moll definit com “que malalteja, maldispost de salut”.

La primavera la sang altera.