Blaumut han crescut
D'ençà de la gravació, ara fa tres anys, d'El turista (amb la molt popular Pa amb oli i sal inclosa), la vida de Blaumut ha canviat de manera radical. Si aleshores eren un grup que provava fortuna “a veure si sortia algun concert”, ara són una de les bandes més estimades del país, com de ben segur es podrà testimoniar en la seva nova gira: a L'Auditori de Barcelona (avui mateix); a l'Auditori Josep Carreras de Vila-seca (demà); a Girona, en el marc del Festival Strenes (11 d'abril); a l'Espai Mercat de Tàrrega (25 d'abril); al Clap de Mataró (8 de maig), i en el Festival de Cap Roig (24 de juliol), entre altres dates pendents d'anunciar. “Ens ha passat tot molt de pressa, però també és cert que hem viscut moltes experiències. Tot plegat, naturalment, ha crescut molt, però ni ens queixem ni ens penedim de res que hàgim pogut fer”, assegurava aquesta setmana Vassil Lambrinov (violí, viola i percussions) en la pausa d'un dels assajos d'aquesta nova gira.
Blaumut presenten el seu segon disc: El primer arbre del bosc, amb la pulcritud d'El turista una mica més evolucionada. “Hem fet els arranjaments de corda amb més cura, calma i fixació en el detall. Si a El turista era difícil que coincidíssim tots a l'estudi, aquí no hem deixat mai de treballar plegats”, indicava Lambrinov. I admetia que Blaumut és una banda “perfeccionista”: “Tots nosaltres venim del conservatori i allà t'ensenyen a treballar al màxim amb els detalls.” Sincer, reconeixia que l'èxit d'El turista els ha dut a fer El primer arbre del bosc d'una altra manera. “No seria franc si et digués que no ens ha influït. Quan saps que hi ha tanta gent esperant a escoltar allò que fas és impossible que no ho tinguis en compte.” Format, a més de Lambrinov, per Oriol Aymat (violoncel i arranjador), Xavier de la Iglesia (veu, guitarra i composició), Manel Pedrós (bateria) i Manuel Krapovikas (baix), Blaumut ha procurat que en el disc es posés de manifest la varietat d'estils que tenen cabuda dins la banda. “Hem mirat que cada cançó representés una singularitat dins una col·lectivitat, que fos com un arbre enmig d'un bosc.”