‘Canvi d'agulles' (i III)

Els lectors de l'Etcètera potser recordaran que els últims dos divendres la Núria Puyuelo i un servidor hem parlat d'un bon llibre de llengua escrit per deu divulgadors lingüístics. Es titula Canvi d'agulles.

Reprenc ara algunes observacions partint de la justificació de la I Jornada d'Estudi de la Implantació de la Normativa, que va tenir lloc el 2013 a la Universitat Pompeu Fabra. Joan Costa, ànima de la trobada, va subratllar que el món acadèmic tenia el deure d'identificar les formes normatives que no eren usades, d'intentar explicar per què no eren usades i de proposar solucions a possibles fracassos. Diré només una de les aportacions de la jornada que Canvi d'agulles té poc en compte: hi ha una normativa oficial i hi ha, també, una normativa no oficial.

En un dels capítols de l'obra, Magí Camps defensa unes noves bases ortogràfiques per als mots prefixats i compostos. La intenció és més que bona i els arguments, també. Camps és un gran lingüista. Tanmateix, la nova norma no evitaria ni excepcions, que hi continuarien sent com ara, ni la sensació de recular en la implantació. Si els usuaris ja saben escriure suís, ¿no és fer-ho complicat haver d'aprendre que en els compostos han d'escriure ssuís (per exemple, italossuís)?

Màrius Serra apunta que la percepció social de la normativa recau sempre en el diccionari. I n'està tip, pel que diu. Doncs resulta que Serra mateix promou el que denuncia. Fa uns pocs mesos va enviar un correu electrònic per demanar a professionals i no professionals de la llengua “quina paraula o expressió demanaries a l'IEC que admetés al diccionari normatiu”. Si disfrutar, làmpara i bolso fossin en el diccionari, el català seria més fàcil?

Ernest Rusinés, també maquinista del llibre, l'encerta del tot: “Mantenir-nos en la idea que circulem engavanyats és ignorar la molta feina ja feta.” Els dubtes dels usuaris, diu, són dubtes naturals. Quanta raó! Potser el que és menys natural és que en alguns casos es vulgui col·loquialitzar la norma. Si ens creiem que la correcció s'ajusta al registre, per què la norma els ha d'abraçar tots?