L'ombra d'un dubte

The guest, d'Adam Wingard, té el format d'una pel·lícula de sèrie B. Gairebé podria ser la clàssica pel·lícula de misteri dels anys vuitanta que juga a reciclar models clàssics i transformar-los sota una certa perspectiva actual. La història d'un jove exmarine que havia estat a l'Afganistan i visita la família d'un amic mort en combat pot fer pensar en un relat heroic d'amistats i lleialtats. Adam Wingard, però, pensa en un altre model i no triguem gaire a entendre que el jove que visita la família i s'instal·la a viure amb els seus membres no pretén ocupar el lloc del fill mort, sinó que té un seguit de plans sinistres. L'ambient de Halloween, la relació del protagonista amb els altres membres joves de la família i els espectres del passat no deixen de penetrar en el cor de la història. El film desemboca aviat en un thriller efectiu, ben portat, amb algunes sorpreses i girs inesperats.

El referent clar que sembla trobar-se darrere la trama és el de La sombra de una duda, de Hitchcock. En tota la primera part de la pel·lícula es juga amb l'ambigüitat del personatge convidat. No es tracta d'un pervertidor a la manera de l'ésser demoníac de Teorema, de Pasolini, sinó d'algú que no sabem gaire bé de quin costat està, ni què pretén, ni la veritable natura de les seves intencions.

Adam Wingard sap resoldre la situació amb intel·ligència i The guest acaba sent una petita sorpresa. No és una pel·lícula que vulgui imposar-se com una obra important, ni pretén anar més enllà del seu joc efectista. De totes maneres, la manca de pretensions i la manera efectiva com resol les situacions l'acaben desplaçant de Hitchcock cap al cinema de terror dels vuitanta, com si es tractés d'un petit thriller rodat a la manera de John Carpenter.