Tom Hagan obre un nova etapa amb ‘Carles Vidal'

Carles Vidal és Tom Hagan i el seu últim disc es titula... Carles Vidal. Aquest joc de miralls serveix per remarcar l'inici d'una nova etapa del músic saltenc, després d'haver tancat la trilogia Carlitos, formada per Carlitos buey (2010), Carlitos ferrocarril (2011) i Muy bien Carlitos (2012), tres discos que compartien diverses coses: tots tres incloïen 8 cançons cadascun i una mateixa estètica a les portades, però sobretot aquests tres discos “germans” van ser plantejats com obres creades bàsicament per ell, amb alguns convidats puntuals, i el resultat van ser tres col·leccions de cançons tan variades estilísticament com lingüísticament, en una explosió de llibertat artística. L'últim Carlitos s'obria, a més, amb un punt i final (Closing point) i es tancava anunciant un nou inici (New beginning). Tot lliga.

Des de finals del 2012, Carles Vidal ha treballat amb la banda primer coneguda com Tom Hagan & The Sweet Lies i ara simplement com Tom Hagan, i Carles Vidal, el disc, és el primer en què s'ha plasmat aquest treball de grup. Divendres Tom Hagan presentarà Carles Vidal en dos concerts seguits al festival Strenes , que tindran lloc a les deu i a les dotze de la nit a l'auditori Viader de la Casa de Cultura de Girona. Les entrades, que costen 8 euros, ja estan exhaurides per al primer concert, i això ha provocat que se'n fes un altre a mitjanit.

A més de Carles Vidal, (veu, guitarres i teclats) el grup es completa amb Carles Sucarrats, guitarres, impulsor de bandes com ara Praga i Rooms; Ricard Humet, baix, membre de Fi-asko i excomponent, com Vidal, de Bikini Summer, i el bateria Òscar Martínez, que va compartir amb en Carles projectes com ara Without i Miau Miau i ara toca també amb The Handclappers. “Cadascú toca a la seva manera i aporta arranjaments a les cançons que jo escric, de manera que el so ara és molt més ample”, explica en Carles, que ha compost “moltes cançons amb el baix, i això es nota”.

Gravat als estudis 44.1 i El Búnquer i produït per Xevi SF, el disc inclou només dues col·laboracions: les veus femenines de Sandra Fern (La cursa, El dissident) i Anna Fàbregas (El dissident). Aquesta autoedició, que apareix amb el segell garrotxí Rosalita Records, es pot escoltar de moment al Bandcamp del grup i, d'aquí a unes tres setmanes, es publicarà el CD amb el treball gràfic d'Ilich Roimeser, còmplice habitual de Hagan.

“La idea era fer un disc per escoltar de dalt a baix, com un puzle que requereix totes les peces perquè tingui sentit”, explica Vidal, que per primera vegada ha compost totes les cançons en català –per exemple, La guerra, Els jocs florals, Covard i OOOOO, perquè cadascú hi posi el seu títol– i una instrumental final “per als títols de crèdit”: XXXXX. Són cançons majoritàriament escrites “en primera persona del singular” –la qual cosa explica també el títol del disc– i “en el fons, el missatge és positiu”, reconeix Carles/Tom. Les pròximes cites després de Strenes? Dissabte, a la festa del Record Store Day a l'Apolo de Barcelona (17 h) i el 8 de maig al Gutter Fest, la fira d'autoedició i microedició a l'Hangar de Barcelona. I això és només el principi.