Mazoni: “L'èxit és que la música sigui la meva feina”

Mazoni, el músic o el grup –“Jugo amb l'ambigüitat: el concepte de grup hi és i no m'agrada l'etiqueta de cantautor”– va néixer gairebé amb el nou segle, però després d'uns primers intents en castellà (Días soleados, 2001) i en anglès (7 songs for a sleepless night, 2004), Mazoni va descobrir la seva pròpia veu en català amb un disc, Esgarrapada (2006) i sobretot amb una de les seves cançons, No tinc temps. Per tant, el músic bisbalenc ha decidit celebrar una dècada de fructífera trajectòria en català amb una gira commemorativa que s'obre demà al Teatre Municipal de Girona (21 h; de 8 a 18 euros) dins del festival Strenes.

“L'aniversari és simbòlic. Simplement, mires enrere i et ve de gust fer balanç, per celebrar-ho amb el grup i amb la gent que ens ha seguit, perquè això és sobretot una celebració”, diu Jaume Pla, acompanyat des d'Esgarrapada en el projecte Mazoni pel també bisbalenc Aleix Bou (bateria) i per Miquel Sospedra (baix). El grup ara es completa amb un altre baix-empordanès, Guillermo Martorell (sintetitzador i guitarra), però en aquests deu anys també han passat per la banda Toni Molina i Jordi Rudé.

El repertori d'aquesta gira és una representació “absolutament equitativa” –quatre cançons per disc– dels seus cinc àlbums en català: Esgarrapada, Si els dits fossin xilòfons (2007), Eufòria 5 - Esperança 0 (2009), Fins que la mort ens separi (2011) i el més electrònic Sacrifiqueu la princesa (2014), tots publicats per Bankrobber, un segell que ha nascut i crescut amb Mazoni. En total, vint cançons més un tema només editat en single: Purgatori. “Serà una gira d'èxits casolans. Per a mi l'èxit és que la música sigui la meva feina, poder fer discos i que la gent els escolti. Ho havia perseguit sempre, des dels 14 anys, i ho vaig aconseguir als 28, amb Esgarrapada”.

No sonaran en aquesta gira –que aquest estiu passarà per festivals com Interludi i Emergent– les 7 cançons que va compondre a l'Arts Santa Mònica de Barcelona, durant els 31 dies de març que va estar treballant a la vista del públic. Cada cançó va ser creada i interpretada amb un instrument diferent: Vol 714 a Sidney, amb l'ukelele; Somnis, amb l'harmònium, o Desig imbècil, amb el baix. Mentre componia de dilluns a diumenge, de 15h a 21 h, Mazoni va anar explicant el procés creatiu en un bloc a internet i en petites actuacions comentades que van culminar en un concert final, amb les 7 cançons enllestides, que es pot veure a Youtube.

Al juny sortirà un llibre-disc, editat per LaBreu i Bankrobber, amb els reportatges de Nando Cruz i les gravacions corresponents dels seus dos reptes de 31 dies: el del Santa Mònica i la gira intensiva de 31 concerts seguits que va oferir per tot Catalunya el març del 2010, reflectida en el disc en directe 13.31. I ja li pregunten què prepara per als 31 dies de març del 2020.