Menys llibres i més de tot
Ni un 10% de les 180 parades instal·lades a la Rambla de Tarragona eren de llibres
Aritzeta, Valls-Calzada i Chinchilla, els més reclamats pel públic
Moltes entitats –més o menys solidàries, més o menys reivindicatives–, moltes institucions i molts, més que mai, partits polítics. A la rambla Nova de Tarragona, que és el punt central de la diada de Sant Jordi a la capital tarragonina, hi ha cada cop menys llibres i més de tot. Ni un 10% de les més de 180 parades instal·lades ahir en aquest eix eren de llibres. I encara menys enguany, quan, amb unes agitades eleccions municipals a les portes, els candidats van ocupar els trams centrals de la Rambla, els més transitats, deixant a punta i punta les entitats socials (des de la Creu Roja, al capdavall, fins a una parada que ens deia que el millor llibre és la Bíblia) i altres entitats socials, educatives i esportives.
“Sant Jordi és la festa del llibre i de la rosa, però ha acabat sent de tot. És un dia especial per als llibreters, però avui, menys llibres, hi ha de tot: des de rutes de tapes [ahir tot just començava el Tarragona de Tapes, la ruta pionera del país] fins a altres activitats; hi ha molts altres dies per muntar aquest tipus d'activitats”, es queixava Ricard Espinosa, copropietari de la llibreria La Capona, que també lamentava, igual que van fer alguns venedors de roses, l'intrusisme en un dia com Sant Jordi: “Amb el llibre, tothom s'hi atreveix.” En el mateix sentit es pronunciava la responsable de la llibreria de la Rambla, Rosa Marrugat: “Reivindiquem la festa del llibre i de la rosa, però cada cop s'hi apunta més gent a vendre de tot.” El fet positiu, però, és que “tot ajuda a fer la festa gran”.
La seva i totes les altres parades no van parar en tot el dia, amb milers de vianants gaudint d'una diada assolellada. Tot i que fins avui no faran balanç, els llibreters notaven que el ritme de vendes era més animat que l'any anterior i confiaven a “superar” els comptes de l'any passat.
Margarida Aritzeta, amb L'amant xinès; Francesc Valls-Calzada, amb Cent dòlars i una cabra; l'arqueòleg Eudald Carbonell, amb les claus per respondre si Ens farem humans?, i David Solé, amb les propostes culinàries de La cuina dels pescadors de la Costa Daurada, a més del llibre Una història de Tarragona en imatges, que aplega les millors fotos de la ciutat fetes per la nissaga de fotògrafs Chinchilla, van ser alguns dels autors que ahir signaven exemplars i que van ser més reclamats pels lectors convilatans. Altres llibres de ressò mediàtic, com ara els últims de Xavier Bosch, Sílvia Soler i Albert Espinosa, es van desmarcar de la resta de títols.
Al seminari
Més enllà de la Rambla, a la Part Alta, enguany hi havia com a novetat la possibilitat de seguir visites guiades a la impressionant i antiga Biblioteca del Seminari, amb un fons de 130.000 volums d'entre els segles XIII i XX, reoberta fa poc més d'un any i que fins aleshores estava tancada al públic. També al centre cultural El Seminari van estrenar amb èxit el primer Mercat de Llibres a Cegues, amb la venda, a preus simbòlics, de llibres embolicats i amb les úniques pistes sobre els títols al mateix paper que els embolcallava.
A Reus, una quarantena del centenar d'autors de la ciutat van participar en la tradicional recepció que els ofereix l'Ajuntament. En el seu parlament, l'alcalde, Carles Pellicer, va comentar la bona marxa de la diada i va mostrar el seu orgull perquè la plaça del Mercadal –“on passa tot a Reus”, va dir– bullís de participació ciutadana. Pellicer va recordar que el 2016 se celebrarà l'Any Eduard Toda, escriptor, diplomàtic i primer arqueòleg català. Un reusenc que va definir com a veritable “Indiana Jones del segle XIX”.
D'altra banda, la llibreria Gaudí de Reus va celebrar ahir el seu cinquantè aniversari a la plaça del Mercadal per Sant Jordi, fet que la converteix en la més veterana de la ciutat. La llibreria va instal·lar la seva primera parada el 23 d'abril del 1965 i, durant aquest temps, ha participat en diverses accions reivindicatives. El 1982, per exemple, va instal·lar un diccionari Fabra gegant al mig del Mercadal.
El mateix ambient es va repetir a les comarques de l'Ebre. A Tortosa, la darrera novel·la de la xertolina Francesca Aliern, Cullerades de vida, i el còmic del grup Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries van ser dos dels més reclamats. Molts dels volums que ahir es van vendre lluïen l'etiqueta “Llibre ebrenc”, un segell que va crear fa dotze anys la Fira del Llibre Ebrenc per reforçar la difusió, projecció i venda dels llibres fets a les Terres de l'Ebre o que tractin d'aquest territori. Enguany s'havien editat 1.500 adhesius amb aquesta etiqueta, que han utilitzat per estampar els llibres les tres llibreries que treballen amb la fira i formen el lobby ebrenc: Bassa, de Móra d'Ebre; Serret, de Vall-de-roures, i Viladrich, de Tortosa.