Barcelona a Ferrara

Quan arribes de nit a Ferrara t'adones que la pintura metafísica va néixer allà i no a París, com ens han volgut fer creure. Passegem dins d'un De Chirico de llums ataronjades. L'endemà el sol banya la façana del Palazzo dei Diamanti que acull la mostra La rosa di Fuoco: la Barcellona di Picasso e Gaudí. Una exposició comissariada pel prestigiós crític Tomàs Llorens que explica molt bé la nostra cultura visual a l'entorn del 1900. La Sagrada Família no és només Gaudí, també és Mir, i els dibuixos de Picasso d'Els Quatre Gats vénen directament dels de Casas a la Sala Parés, les coves mallorquines de Mir no estan tan lluny de les escenografies d'Oleguer Junyent i no es pot entendre bé el geni malagueny d'època blava sense l'impacte dramàtic de la mort de Casagemas, el ressò de la pintura de cera d'El Greco i el mirall de Nonell.

Aquestes i altres propostes s'apleguen en aquest interessant projecte, el més important d'ençà de la mostra Barcelona and Modernity: Gaudí to Dalí que va tenir lloc al Metropolitan de Nova York el 2007.

Hores després, recorrent el Castell dels Este que acull la col·lecció del museu Boldini, em va sobtar una analogia entre la pintura delicada, grisa i rosa de l'italià i la recerca del moviment que l'associa als nostres Canals i Rusiñol. Cap representant del Museu Nacional d'Art de Catalunya, ni de l'Ajuntament de Barcelona, ni de la Generalitat formava part de la delegació catalana a Ferrara, contradient els discursos habituals de la internacionalització de l'art català i de Barcelona al món. Viure per veure...