parlant d'art
ferran aisa
L'espai Guinovart
La Fundació Espai Guinovart d'Agramunt, nou Premi Nacional de Cultura del Conca
L'Espai es va inaugurar el 2 de juliol del 1994
A la primavera els camps de l'Urgell són verds. Per l'autovia des de Barcelona anem fins a Cervera, on agafem el trencall que porta a Agramunt. Pel camí creuem els poblets dels Plans de Sió, Montcortés de Segarra i l'Aranyó, cadascun amb un castell; en aquest darrer poble va néixer l'escriptor Manuel de Pedrolo. Agramunt és un municipi d'uns cinc mil sis-cents habitants. Després de deixar enrere la rotonda que porta cap al polígon industrial entrem al poble per un pont que creua el riu Sió. A l'esquerra s'ha aixecat darrerament el parc Riella de poesia visual dedicat a Guillem Viladot (1922-1999). El poeta, escriptor i farmacèutic també té la casa museu Lo Pardal, on s'exposa permanentment la seva obra, en una de les col·leccions més originals de poesia visual de Catalunya.
El món de la cultura té a Agramunt diversos espais, com el Museu del Torró i la Xocolata promogut pels torronaires de la Casa Vicens; l'Escola de Música i les diverses corals que actuen sovint a les celebracions puntuals del poble; els grups de teatre que actuen al Casal Agramuntí i fins i tot la companyia d'avantguarda Teatredetics. A més, els agramuntins també disposen una publicació mensual, Sió, la revista d'Agramunt i de la Ribera, que no solament fa la crònica de totes les activitats culturals, socials i polítiques del poble, sinó que publica fascicles de memòria històrica local.
L'Ajuntament d'Agramunt s'ha preocupat els darrers anys de reformar espais públics com els ponts romànics situats a l'entrada del parc del Sió, fer visitable el refugi antiaeri que hi ha sota l'església romànica de Santa Maria, el pou de gel i la cisterna del convent. Les atraccions turístiques i culturals d'Agramunt, emmarcades dins de la Ruta del Cister, es poden complementar amb els serveis gastronòmics a restaurants, com el tradicional Cal Crich, a la plaça del Pou; el Blanc i Negre, amb la carta dissenyada per Guinovart; i el modern L'Atípic, a la plaça del Mercat.
Enguany el Conca ha atorgat a la Fundació Espai Guinovart d'Agramunt el Premi Nacional de Cultura, concessió que l'Espai Guinovart va compartir amb una festa el 29 de març passat, on van parlamentar l'alcalde de la localitat, Bernat Solé, i la filla de Guinovart i presidenta de la fundació, Maria Guinovart.
Alhora, s'inaugurava l'exposició Referents, comissariada per l'historiadora de l'art Lara Vidal. La línia d'aquesta mostra segueix les influències o emmirallaments que, des dels seus inicis, van servir de guia a Josep Guinovart (1927-2007) per a la seva obra: Gimeno, Nonell, Mir, Cézanne, Gauguin, Mondrian, Van Gogh, Kandinski, Braque, Picasso, Miró... L'exposició estarà oberta fins al 9 d'agost.
Paral·lelament, en una de les sales de l'Espai s'exposen els dibuixos de Pilarín Bayés: Pilarín: de mercats i de vida, dibuixos que s'han fet populars amb els llibres il·lustrats que d'una manera alegre i acolorida expliquen la història d'associacions, de personatges i d'institucions catalanes. Finalment, dins de l'Espai, podem contemplar l'obra permanent del gran artista barceloní Josep Guinovart: El mural de les quatre estacions, La cabana i L'era.
L'Espai Guinovart complementa la seva activitat artística d'avantguarda amb conferències, presentacions de llibres i recitals poètics. i participa tots els anys en els actes del Pen Club en solidaritat amb els escriptors perseguits. Després de més de vint anys de tasca artística i cultural aquest centre agramuntí ha aconseguit merescudament l'alta distinció que atorga la Generalitat. En paraules de Maria Guinovart: “El premi ha estat un baló d'oxigen i un estímul per continuar-ho fent bé.”