opinió. Director del Museu d'Arqueologia Salvador Vilaseca de Reus
Dos manuscrits de Toda
L'Arxiu de Tradicions de l'Alguer ha editat dos manuscrits sobre Sardenya que va escriure el diplomàtic, historiador i escriptor reusenc Eduard Toda
El diplomàtic, historiador i escriptor reusenc Eduard Toda i Güell (1855-1941) segueix viu a les biblioteques i llibreries. El 2005, arran del cent cinquantè aniversari del naixement, l'amic Gener Gonzalvo va publicar uns quants llibres amb diversos textos de Toda sobre el monestir de Poblet; l'any passat, jo mateix vaig editar els dietaris que redactà durant la seva llarga carrera consular i els primers anys de la seva etapa com a home de negocis a Londres, i ara m'han arribat a les mans dues noves obres todianes, aparegudes fa poques setmanes i que inauguren la Biblioteca Eduard Toda de l'Arxiu de Tradicions de l'Alguer.
La primera és l'edició íntegra, a cura de Luca Scala, de la Memoria sobre los archivos de Cerdeña, que Toda va redactar l'any 1889 i que es conserva, en la versió manuscrita original, a la biblioteca de la Real Academia de la Historia (Madrid). La segona, una altra edició íntegra, aquesta vegada a cura de Joan Armangué i Herrero, del manuscrit Cortes españolas de Cerdeña, redactat l'any 1890 i que fa part del volum Sardenya-Missió oficial (1877-1890), conservat a la Biblioteca Tomás Navarro Tomás, del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), a Madrid. Cal agrair a Luca Scala i a Joan Armangué l'excel·lent esforç de transcripció i de contextualització –en català– d'aquests dos manuscrits, inèdits fins ara, que ens informen a bastament sobre la tasca de recopilació documental portada a terme per Toda durant les seves estades a Sardenya. El mateix Scala anuncia la pròxima publicació d'altres obres todianes inèdites: l'Inventario de manuscritos y documentos referentes a Cataluña y Cerdeña, de 1890, conservat a la Biblioteca Nacional (Madrid) i que és en curs d'edició dins del número 6 de la revista Insula, i les cartes de temàtica sarda i algueresa contingudes en els tres volums de la correspondència rebuda per Toda que es conserven a l'esmentada biblioteca del CSIC.
Scala cita, així mateix, un «estudi exhaustiu» d'Armangué que només m'és conegut per referències, El llegat bibliogràfic d'Eduard Toda a l'Alguer (1888), publicat el 2006 per la Universitat de Hitotsubashi (Tòquio). Si se'm permet el suggeriment, no en sobraria una reedició més pròxima i accessible.
Si afegim la documentació que ha estat publicada els darrers anys sobre les activitats d'Eduard Toda a l'Alguer i Sardenya als articles i llibres que ell mateix va publicar en vida –com ara Un poble català d'Itàlia. L'Alguer (1888), La poesia catalana a Sardenya (1888), Bibliografía española de Cerdeña (1890) o Records catalans de Sardenya (1903)–, veurem que la informació que en tenim és molt considerable. Com més coses coneixem sobre la vida (intensa) i l'obra (polièdrica) de Toda, més interessant ens resulta el personatge, sens dubte un dels reusencs de primera fila, perfectament apte per figurar al costat dels fills de Reus més universals. Prim, Fortuny, Gaudí i Toda, un veritable pòquer d'asos.
