cultura cristiana
Jesús ALTURO i PERUCHO
Mots dorments de la nostra cultura
Qui, dotat de bon cor, no hagi llegit la Bíblia, ni tingui un mínim de cultura cristiana, segur que podrà entrar al Cel; fins i tot per una porta més ampla que no pas els ensuperbits saviassos. Però difícilment tindrà accés a una comprensió aproximada de les obres exposades en les sales d'un museu, al gaudi ple d'una composició musical de mèrit, a l'enteniment complet de les pàgines d'un escrit meditat. Recents enquestes fan encara de la meitat de la nostra població un col·lectiu de persones creients en els principis que fonamenten alguna religió; la catòlica en lloc preferent. Els optimistes veuran, en aquestes estadístiques, les esglésies mig plenes; els pessimistes, mig buides. Però la veritat és que si la pràctica religiosa (no sé si l'espiritual) ha descendit notòriament en el nostre entorn europeu, encara ho ha fet més la cultura religiosa. I, tanmateix, la religió ha dirigit i continua dirigint la vida de la majoria de la població del món sencer; i marca el nostre ritme vital des del mateix calendari. En el cas concret de la civilització d'Occident cap aspecte de la cultura no es pot entendre fora de la Bíblia, i dels llibres i de l'art que, directament o indirecta, en deriven.
Un llibre necessari
D'aquí que un llibre com el de Mn. Josep Maria Martí Bonet, Sacralia antiqua, en què ha tingut la col·laboració eficaç de Joana Alarcon, Gemma Pallàs i Francesc Tena, sigui necessari per recordar a alguns i ensenyar a altres aspectes actualment pretèrits de la vida i de la cultura cristianes, que, a no pocs, encara ens van acompanyar en els dies de la nostra infància quan la missa era en llatí i tothom l'entenia. Aquest llibre és un diccionari de litúrgia, d'història eclesiàstica i d'art sacre cristià, que desperta paraules que havien quedat adormides en el nostre subconscient i que constitueix una clau que ens pot ajudar a obrir amb més facilitat les estances dels nostres museus, i, filant prim, a entendre millor les partitures dels nostres compositors i les lletres dels nostres escriptors. Perquè en cultura, almenys, no podem no dir-nos cristians, com encertadament va asseverar B. Croce.
Però qui sap avui, per exemple, que, a més de la missa plena, és a dir, aquella que comprèn el cànon major i menor i la comunió, existí la missa seca, sense aquestes parts, dita quan el sacerdot estava autoritzat a celebrar una segona o tercera missa amb motiu d'un romiatge, d'un viatge en vaixell o abans d'una cacera? Qui recorda actualment que l'era cristiana que fem servir en els nostres dies es basa en el còmput (d'altra banda, erroni) d'un monjo del segle VI anomenat Dionís, que calculà que Jesús va nàixer el 25 de desembre del 753 de la fundació de Roma? Qui en el present sap identificar sants segons els atributs que els acompanyen en la seva representació, com el queixal de santa Apol·lònia, les rates de santa Gertrudis de Nivelles i de sant Martí de Porres o el violí de sant Francesc Solano?
En fi, qui vulgui recordar o aprendre conceptes que, si més no, han estat essencials en la vida i imaginari de la nostra societat fins fa ben poc, farà pla bé de llegir aquest llibre. I això és tan cert com s'ha dit missa avui.
