cultura

Miquel Berga

PROFESSOR DE LITERATURA ANGLESA

“Amb l'‘English hour' hi ha visió de país”

A ‘Storytime' hem volgut recuperar
la fascinació pel narrador i la paraula per als nens
Em sembla extraordinari el que fa El Punt Avui en relació amb l'anglès
i la comunicació
L'anglès
és un codi comú que usen els que no el parlen de primera llengua

El Punt Avui Televisió ha estat una cadena pionera a l'hora d'incorporar l'anglès en una programació diària.

La televisió, encara el gran mitjà de masses, és la millor finestra per a l'aprenentatge de l'anglès?
El que aporta la programació diària en anglès d'una televisió catalana és un element de quotidianitat de la llengua anglesa en la vida diària de molta gent. En la mesura que el televisor és un aparell domèstic és evident que, de cop, tenim a l'abast un recurs casolà d'un potencial enorme per familiaritzar-nos amb l'anglès.
L'aposta que ha fet el grup El Punt Avui –també el dominical Presència i el diari incorporen pàgines en anglès– és la d' una convivència normalitzada de la tercera llengua.
Efectivament. I aquí hi ha una visió estratègica de país, de voluntat d'avançar gradualment cap a una societat trilingüe que tingui en el català la llengua pròpia i un signe potent de singularitat, però que utilitzi amb naturalitat el castellà, una important llengua internacional, i que domini cada vegada més l'anglès, una llengua que funciona com a lingua franca a escala gairebé mundial.
Quin balanç feu d'aquests sis mesos de posada en marxa de l'‘English hour'? Què us ha arribat de la comunitat educativa i dels espectadors?
Em sembla extraordinari el que està fent el grup El Punt Avui en relació amb la presència de l'anglès en el camp comunicacional d'aquest país. Algú li hauria de fer un monument! En la nostra associació (APAC) l'experiència es valora molt positivament. De cop i volta, els nostres professors i els seus alumnes (i la població en general) es troben amb l'anglès servit a casa (o baixat per internet en molts casos) i servit per ciutadans i ciutadanes que viuen a Catalunya i en són usuaris naturals.
Un programa de televisió d'emissió diària en llengua anglesa pot significar un salt qualitatiu en l'aprenentatge de l'anglès a Catalunya?
N'estic convençut. Sobretot en la mesura que aquesta oferta es consolidi i la població se n'assabenti. El seu valor més interessant és que no es presenta com un curs d'anglès ni coses per l'estil. La gràcia d'aquest projecte és veure com parlants nadius d'anglès i catalans que l'utilitzen interactuen en aquesta llengua per parlar de coses que són pròximes a l'experiència dels espectadors. L'anglès és utilitzat per parlar de coses que són especialment rellevants per a l'espectador català.
Quina ha estat la vostra implicació en el projecte i com va sortir la idea de ‘The class' i ‘Storytime'?
Bé, la cosa ve de lluny, des dels inicis del projecte Catalonia Today, en què ja vaig estar implicat amb Carles Puigdemont. En tot cas la feina és molt d'equip i hi ha gent, com ara Marcela Topor i Neil Stokes, que hi ha tingut i hi té un paper determinant, sense oblidar, és clar, gent com ara Matthew Tree, Barney Griffiths i Nicole Millar. Pel que fa a The class, va ser un projecte més personal, però que s'ha beneficiat de l'expertesa de gent del món audiovisual vinculada a la UPF, en especial Marta Andreu i Jordi Balló.
I el paper de l'APAC, la UPF, el British Council i el Departament d'Ensenyament en el projecte?
Ens va semblar molt important que tot plegat es posés en marxa amb bona predisposició d'entitats o organismes que comparteixen objectius amb relació a la llengua anglesa. I els quatre que menciones són, per definició, aliats naturals en aquest sentit.
‘The class' és una sèrie documental que grava el procés d'aprenentatge de l'anglès. La idea va més enllà, però, de ser una eina pedagògica? Hi ha algun projecte de futur?
Sí, The class és un sèrie molt especial que va ser recentment seleccionada com a candidata del prestigiós Input Archive, un organisme que premia la qualitat de programes de TV d'abast mundial. Hi volem documentar el pas d'un any escolar dins d'una classe d'anglès de primària on tot el que passa, però, és vist des de la mirada dels nens. La sèrie va funcionant per acumulació i per això estem molt esperançats en el projecte de pel·lícula en què està treballant la cineasta Marta Andreu, que ens permetria oferir la destil·lació de tot el que hi ha implícit en els gairebé cent capítols de la sèrie.
L'expressió oral és segurament el que més costa de l'aprenentatge de l'anglès. Les entrevistes a personatges catalans que s'atreveixen a mantenir una conversa en anglès són una manera d'incentivar l'espectador a perdre la vergonya en aquest aspecte?
Sí, aquest podria ser un efecte col·lateral beneficiós. La gent ha d'entendre que, més enllà dels accents, l'anglès s'ha convertit en una habilitat instrumental, un codi comú que utilitzen els que no el parlen com a primera llengua (que ja sobrepassen amb escreix els que el parlen com a llengua primera). A més, en les entrevistes amb catalans hi ha un aspecte molt inspirador i estimulant, que és quan expliquen les seves relacions particulars amb l'aprenentatge de l'anglès i com ha condicionat la seva vida professional...
Són importants també els programes adreçats al públic infantil com els contes de ‘Storytime'. Què els diferencia d'altres continguts en anglès per als més petits?
A Storytime hem volgut recuperar la fascinació pel narrador i la paraula. Contra l'allau d'imatges a què sotmeten la mainada en el medi televisiu, aquí només una cara en primer pla ens explica un conte i ens atrapa per la força de la paraula i l'expressivitat d'aquella cara...
De cara al futur, algunes novetats amb relació a l'‘English hour' d'El Punt Avui Televisió?
Estem treballant en un projecte molt engrescador que exploraria el que es pot denominar una nova geografia humana: la dels joves d'entre 18 i 30 anys que han vingut, majoritàriament a Barcelona, a passar una temporada per raons d'estudi o altres i que utilitzen l'anglès com la llengua vehicular per comunicar-se amb els nostres joves. Ens agradaria crear una mena de laboratori documental que reflecteixi aquest nova i rica dimensió cosmopolita que agafa la ciutat gràcies a centenars de joves que representen molt més que els turistes de passada... De moment, però, hi ha prou feina amb la programació per als pròxims mesos.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.