motacions
màrius serra
Testarral
A Taradell trobo per primera vegada la paraula testarral. La fan servir per descriure un foc molt viu, amb força flama. Testarral prové etimològicament de testa, és a dir de cap, i la seva entrada al DIEC es limita a remetre al mot brasquer: “braser que deixa una foguerada”. Però l'ús que en fan els taradellencs fa pensar més aviat en un foc alt i gros, amb uns bons buscalls espetegant. Una foguera, però domèstica i controlada, més modesta que les clàssiques fogueres de Sant Joan. En aquestes sis últimes temporades he buscat paraules per 250 poblacions del Principat. Sovint he topat amb termes en desús relacionats amb el foc. I no només d'estris com els clemàstecs o els manxalls, sinó denominacions diverses del mateix foc. A Sant Joan de les Abadesses em van parlar del paternal (com si fos propi del pare) per referir-se a la fusta que crema a la llar de foc. El mot fa pensar en el rupestre pedrenyal, el tros de sílex que treu espurnes en colpejar-lo, també conegut com la pedra foguera. A Guardiola de Berguedà també em van parlar del paternal, amb el mateix sentit que al Ripollès. A Porrera, per Sant Joan cremen la Gala. La denominació prové de festa, i no és pas l'únic lloc que denomina així la foguera de solstici. Però els porrerencs tenen un relat que ho relaciona amb els gals. Resulta que els francesos van cremar el poble a finals del segle XVIII i des de llavors les fogueres grans s'anomenen gales. Aquest relat s'entortolliga amb el que vaig trobar a Ponts. Allà de la foguera de Sant Joan en diuen garagala. D'aquí a un mes les fogueres, les gales i les garagales faran testarral.